El maig del 1968, origen del mal
El 29 d'abril del 2007, el candidat Sarkozy vol "liquidar" l'heretatge d'un maig del 68 a l'origen dels mals francesos. El 8 de febrer del 2008, Daniel Cohn-Bendit, actor del 68, veu en Sarkozy un relleu soixante-huitard* del "fruir sense traves"...

Perpinyà - Plaça Aragó, 13 de maig 1968 © Fons Ribière

Centenars de llibres apareixen sobre maig del 68 : cada u la seua veritat. Per al seu principal detractor, maig del 68 és responsable sobretot de la denigració de la identitat nacional francesa, del comunitarisme, de la fallida de l'escola, del cinisme dels capitalistes i àdhuc dels paracaigudes daurats ! Paraules de campanya ? Certament, però hi ha gat en sac, o més aviat sota les llambordes, ja que denunciar un origen és somiar implícitament a un estat anterior, d’un paradís perdut i doncs d'una certa restauració, d'un reciclatge al present d'un passat complert i enyorat. Tanmateix, tothom és d'acord per veure en Maig del 68 una revolució antiautoritària que hauria triomfat més o menys bé. Se'n coneixen els guanys i no fa gens falta d’explanar-los una vegada més. Però per què tant d’odi ? Per què recórrer a una liquidació en negació de tota necessitat històrica ? Per què fer veure que es creu que un tal capgirament social podria no tenir causes profundes i reduir-lo a un parèntesi lúdic sense causes objectives ?

Maig del 68 o la fi de la societat disciplinària

Les institucions que espleten el maig del 68 concorren totes al manteniment dels comportaments i dels pensaments disciplinaris. Són estudiants i estudiant majors que no es poden visitar en llurs residències universitàries, professores que han de demanar al seu cap d’establiment l'autorització de portar pantalons al seu centre d’educació secundària, milers de drames consecutius a avortaments il·legals i "faedores d'angelets" empresonats, homosexuals lliurats a l'oprobi pública, patrons de dret diví i mandarins omnipotents. És també i sobretot "el policia al cap" que prescriu els bons pensaments generadors d'un conformisme desesperant i guarant d’una conveniència generalitzada a recer de la qual els poders instal·lats es poden reproduir a l'infinit. En el pla personal cada u és clos en una cuirassa caracterial, una armadura que es fen en alguns dies; Una vela s’estripa ; molts són els qui no poden suportar la llum plena. S'amaguen ; s'amaguen. Sortiran el juny del 68 dels seus búnquers disciplinaris. Avui els fills que ells han concebut en el ressentiment volen prendre la seua revenja... i liquidar l'origen del mal.

Però què hi ha doncs en aquesta herència que faci tanta por?

L'individualisme democràtic és el principal rebrot de Maig del 68. Cada u té la il·lusió d'esdevenir el legislador de la seua pròpia vida. Tanmateix aquestes llibertats conquerides per a tots beneficien tot primer als qui ja en tenen. La consigna generalitzada de "fruir sense traves" condueix un munt d’actors, i no pas els més petits, al repartiment del camembert/vi negre ordinari amb els obrers en vaga al repartiment caviar/vodka amb els patrons afartats d'estocs-opcions. El neoliberalisme s'és estès i la restauració neoconservadora és en camí. Al programa el pensament únic per al qual la redistribució en forma de prestacions financeres o de serveis oferts al públic és una càrrega insuportable, i el reforçament de la il·lusió social del lliure arbitre per mitjà de la manipulació dels menesters de la mà de la publicitat. Quan els galliners són oberts, prosperen les guineus... En punt d'orgue es confia el poder en un batxillerat B a la repesca, aparador de Rolex i afeccionat de top models. La seua missió ? Liquidar el que encara resisteix en l'heretatge a la violència simbòlica exercida principalment pel formatatge mediàtic. D'ara endavant, cal que ja no hi hagi més que vencedors o perdedors, els nous noms dels rics i dels pobres. L'enemic, és el social ja que tot el mal ens ve d’aquest... Però hi ha en l'herència una part irreductible, inalienable, una prescripció imperativa que ordena de liquidar els liquidadors...

*persona o capteniment que conserva l’esperit del maig del 1968.

Robert Marty | 19.04.08