Amb Internet, llibertat a Xina i difamació a Perpinyà
Internet, eina militar americana d’ençà dels 1960, es vulgaritza com l'electricitat a casa. De Perpinyà a la Xina, els responsables prenen acte del desafiament, i la democràcia esdevé indissociable de la xarxa.

ntre els cicles breus de la humanitat, les Trenta Glorioses, de 1945 a 1973, de les quals vam heretar de l'automòbil, de la televisió, de la rentadora i de la gelera. El cicle actual conté el telèfon portàtil, el lector MP3 i l'ordinador amb connexió a Internet. I el miliard i mig de persones que han navegat per la xarxa el 2007 ens interpel·la pel que fa a la importància de l'eina entre els polítics, que no han esperat per utilitzar-lo i difondre llurs idees. Les darreres eleccions han mostrat l'evidència : una candidatura, un siti web... potser per assajar d’interessar els ciutadans que s'allunyen més i més de la política, utilitzant una tecnologia anomenada "moderna" per posar de relleu el que sembla arcaic. Però si les despeses són importants, la rendibilitat és relativa, com ho demostra el lloc web del batlle de la ciutat més visitada al món, París, per a la seua campanya de les municipals 2008 : aquest ha rebut només 500 visites al dia ! La qual cosa no l'ha pas descoratjat per declarar a corre-cuita el nom de domini www.delanoe2012.com : les properes presidencials franceses bé arribaran aviat.

Internet i el "mitjó de Perpinyà"

A imatge de la premsa escrita, a ran de l'escàndol del Watergate, que causà la caiguda del president americà Nixon el 1974, Internet pot desestabilitzar els polítics ? L'endemà de les eleccions municipals del 2008 Perpinyà va adornar el web de vídeos en línia Dailymotion amb una crònica quotidiana dels esdeveniments : "L'afer del mitjó". Des d’això, reportatges, entrevistes dels interessats, imatges de les manifestacions són visibles als ulls del món, i Perpinyà, centre del món per a Dalí, s'ha tornat "capital mundial del mitjó". Justament, « És als mitjons » és una expressió georgiana que designa una victòria segura! Aquesta referència recorda les revinclades fetes a la democràcia als països de l'Est... Però en realitat, la llau de vídeos perpinyanencs relatius a la segona volta de les municipals 2008 conté molts elements discutibles i posa moltes qüestions. Si la Televisió hagués difós un quart d'aquestes imatges, es pot apostar que una bona desena de processos judicials serien en curs, però internet resta menor respecte de la divina televisió. Fins quan ?

Un clip difamatori sobre el batlle de Perpinyà

"Et on fait tomber les chaussettes", ("I ens treiem els mitjons"), cançó del grup humorista català "Trio de choc", és una guinyada a les eleccions perpinyanenques per tal de denunciar el pretès sistema establert pel batlle, Jean-Paul Alduy. Aqueix divertit tema musical posat en línia a Internet el 28 de març del 2008 es refereix a les butlletes de vot amagades als mitjons de Georges Garcia, el president del despatx de vot n°4 de la ciutat, posat en examen el 18 de març... Però hom hi sent també les paraules "pantalles plasma" i "escúters vespa" en al·lusió als regals pretesament oferts als administrats dòcils a canvi de sufragis preferents : aqueix clip exposa públicament uns persistents rumors de clientelisme. En aquest context, una cançó acusadora és reprensible ? Internet fa part de la realitat ? Si és cert que la xarxa pal·lia els oblits dels mitjans de comunicació clàssics, quan ensenya un president Sarkozy lleument ebri a la cimera del G8 el juny del 2007, que tot es pot fer a Internet ? El límit és un desafiament, a semblança de la Xina, primera comunitat d'internautes amb 228,5 milions d'adeptes, on Internet constitueix un pulmó democràtic. Les autoritats del país, censurant els llocs web Youtube o Google, eludeixen de les consciències els vídeos de manifestacions de monjos tibetans reprimits per la policia. Amb algunes fugides de sistema, Internet pot ser el punt de sortida d'una revolució xinesa, mentre Perpinyà encara es demana si tot això és ben seriós.

Hervé Suard | 05.04.08