Manuel Vila, investigador: "Internet és més fort que els polítics"
Esteu espatarrats per internet ? Manuel Vila és insatisfet! Cada dia, des de 1996, aqueix investigador web professional de 35 anys escorcolla la xarxa, des de casa, a Ceret. Entrevista sàvia i planetària de la Catalunya del Nord estant.

Manuel Vila, investigador web

anuel Vila, investigador en "Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació" (NTIC), Manuel Vila va aprendre la programació informàtica als 13 anys gràcies a l’ordinador familiar… Aquest autodidacte expert fa referència a l'àmbit de l'Internet prospectiu, pel seu acostament tècnic i filosòfic a cada instant. Quan ens narra els reptes societals de demà, amb el seu aire de gran mainatge quiet i el prisma de la xarxa, entenem de seguida que el 2008 encara forma part de l’Edat Mitjana.

La Clau: Què cerqueu i sobre què treballeu ?
Manuel Vila: De fet, no sóc pas satisfet amb l’Internet actual, que és una decentralització cap als individus confiscada per les cions com ara Google, Explorer o Youtube així com els serveis majors de correu electrònic com Hotmail o Yahoo! Això és contrari a la decentralització, que fa més fort i més potent, i que és l’ànima d’Internet sobre l’exemple de Viquipèdia: aqueixa enciclopèdia no és pas concebuda per un grup sinó per tothom, la qual cosa pot canviar el món, de la mateixa manera com l’enciclopèdia Diderot que va precedir la Revolució Francesa! Viquipèdia és criticada, de cops, però hom pot dubtar també de les enciclopèdies oficials impreses, que són uns mèdies que concentren i que són suceptibles de manipular-nos, com tots els mèdies… A partir d’aqueixos indicis, vaig mirant la tecnologia del web actual, de "l'http" a "l’html" tot passant pels "css", i miri de tornar a inventar-ho tot amb unes idees noves que permetrien de decentralitzar de debò, amb una eina que jo anomeni "el comunicador", que seria menys passiva i permetria d’estar-se dels serveis centralitzadors.

Quan s’alliberarà el web?
Això és impossible de preveure ja que existeix el problema de la interoperabilitat, és a dir el fet que tot se pugui intercanviar com a simples correus electrònics… Els serveis com Myspace o Facebook no comuniquen pas gota entre ells, però per força algun dia ho hauran de fer, com que les comunitats aïllades, les que no conversen pas, són caducades. Perquè les comunitats s’ajuntin cal crear uns estàndards tècnics. Aquest és el meu treball.

El famós "vilatge mondial" és un bluf? Qui món imagineu?
Imagini un món basat sobre el concepte de la transparència, adquirit pels rastres deixats a Internet: teclejant el nom d’una persona a Google hom pot saber quins són els seus gustos musicals, les seues pàgines preferides, els seus llibres, els seus vídeos etc… Els serveis Facebook o Myspace externalitzen la nostra identitat, el nostre jo o el nostre ego, i se’ls pot veure: estem en nosaltres mateixos i a la xarxa alhora. Tinc l’esperança que això permeti de fer evolucionar les conciències, però aqueixa reflexió esdevé espiritual… La despersonalització ens fa superar el nostre ego ja que l’ordinador és un assistent que ens allibera del pes de la memòria: aquest canvi radical per la humanitat se sembla a l’invent de l’escriptura, que va afavorir la intel·ligència i la creativitat. Però això és de doble fil! Col·locar la seua identitat en un altre lloc i fer-la crèixer pot reforçar l’ego, segons l'exemple dels blogs de les mini estrelles! Globalment Internet és l’eina suprema de l’alliberament individual, intel·lectual o artístic, ja que els mecanismes transparents resulten més forts que els responsables polítics. Això canvia tot respecte a tot.

Segons l'esquema de la TV, Internet és una tecnologia orientada que ens fa venir bèsties ?
Internet torna idiot, o bé torna menys idiot! És una eina fantàstica fins si alguns l’empren per fer qualsevol cosa. Però indueix una ideologia, com la televisió, tecnologia de centralització que afavoreix la passivitat… Internet conté els gérmens de la decentralització: quan me conecti tinc tanta importància i tantes responsabilitats com Google o Apple! Tot esdevé possible, del sublim fins a l’horrible… Per quedar positiu, diré que Internet se sembla al paradís: hom pot llegir-hi les ànimes, el sistema de proprietat s’estrabanca, l’etern és un fet, és un despertar col·lectiu, i tothom hi arribarà!

Esteve Valls | 05.04.08