La premsa regional francesa romandrà regional?
La premsa francesa extraparisenca és un bell mosaic que agrada a 80% dels ciutadans, però els grups recompren els títols esdevinguts febles. En aquest context, a Perpinyà, el diari L'Indépendant catalan, nascut el 1846, ha de canviar-se el nom?

L'Indépendant, en el paisatge català des del 1846

ls periodistes, d'ara endavant menys estimats que els polítics o àdhuc els forros, se sospita de que serveixen el poder o al són a sou del poder dels diners. El públic mitjà, a hores d’ara instruït, s’adona que l'objectivitat és relativa, sobretot a França en què les vendes de diaris centralitzats o o estatals van de baixada: els títols històrics, de L’Humanité al Figaro, de Libération a France Soir, no paren d’ésser reflotats, i llurs maquetes no deixen d’ésser retocades. Però la premsa prop nostre, la que ens acosta, és, com el batlle en política, la que guardem més prop del nostre cor segons la darrera enquesta de l’Estudi de la Premsa d'Informació Diària: "L'audiència total de la Premsa quotidiana regional a França concerneix 20.045.000 lectors de mitjana entre 2006 i 2007, sia una progressió de 2.3%. 16.729.000 lectors per número mitjà, és el nombre de francesos de 15 anys i més que cada dia llegeix almenys un dels 60 títols de la Premsa Quotidiana Regional sigui 33.6% dels francesos". Més globalment el 80,4% de les persones llegeix de manera ocasional o quotidianament la PQR, sigui 39.976.000 lectors! La premsa estatal, és a dir la que sobretot no es produeix pas a Tolosa, Lilla o Perpinyà, sembla doncs drapada d'una aura pretèrita.

La premsa local esdevé macroregional !

La premsa local o regional no escapa al moviment global ja que gairebé és impossible que un diari romangui independent de tot grup de premsa, quan aquest no és un venedor d'armes o de ciment, encara que això valgui més per a la premsa «nacional». Seguint aquest principi, el grup EBRA comprèn els títols Le Progrès, La Tribune, Les Dépêches, Vaucluse Matin, Bien Public, L’Est-Républicain et caetera. El grup Journaux du midi deté Midi Libre, L’Indépendant i Centre Presse de l’Aveyron. A França, es compten fins avui 16 grups de PQR, sempre en moviment : es compra un títol, se'l revèn segons l'estratègia de desenvolupament econòmic o territorial d'aquest. Entre els exemples recents, a partir d'octubre del 2007, la parella formada pel Grup Sud Ouest i La Dépêche ha començat la recompra dels Journaux du Midi, posseïdor del diari L’Indépendant de Perpinyà : el diari català s'incorpora així a la premsa de l'eix Tolosa / Bordeus, en un nou període ple d'incerteses en l'aspecte editorial així com pels recursos humans. Al cap darrer, agrors i partences ideològiques portades per la clàusula de consciència, contemplada en el codi del treball, utilitzable pels periodistes francesos en cas de "canvi d'orientació o de filosofia de l'empresa"...

La premsa regional, desafiament i abús dels responsables locals

Amb 70 061 lectors quotidians a França, la premsa "regional" és el primer mitjà de comunicació d'informació prop dels responsables "locals", entre els quals el 93% dels càrrecs electes i el 72.7% dels quadres. Per a ells, el diari d'aquí dóna el pols, en l'ordre, de la vida econòmica, la política, la vida social, la vida econòmica nacional, els mercats financers i els anuncis de feina. També, o sobretot, la premsa regional reflecteix llur activitat i fa de relleu a llur comunicació amb els electors. En realitat, quin és el percentatge de ciutadans que veu en «a boca d’ulls» els seus elegits ? No pas gaire. Doncs, la imatge pública dels elegits prové essencialment de la premsa regional, d'on la temptació de fer pressió sobre aquesta premsa a través d'anuncis públics legals i de compres d'espais publicitaris. En la majoria de les regions franceses, on la premsa local, perquè és monopolística, orienta l'actualitat general i construeix o destrueix les llegendes, la relació és ambigua si els mitjans de comunicació juguen el desenfocament entre la informació al públic, el publi-reportatge i l'autocensura. La diversitat, abans possible, ara reduïda essencialment a París, tornarà un dia ?

Nicolas Caudeville | 22.03.08