Premsa regional, el periodisme de sentit comú
En la perfusió de signes dels temps actuals, la part dels "signes de proximitat" portats per la premsa regional francesa no deixa de disminuir : crispada, per necessitat, sobre l'estrictament local, celebra quotidianament el sentit comú, una pell de xagrí de fabricació local.

n estudi Eurostaf de novembre del 2006, a plaçar en perspectiva amb altres enquestes contradictòries, mostra que la premsa quotidiana regional va malament a França. Perd parts de mercat publicitari, pateix una erosió contínua d'un lectorat que se fa vell i ha de fer de cara a la comcurrència d’altres mitjans de comunicació en plena florida. Aquesta evolució l'empeny inexorablement a concentrar-se en el seu cor d'ofici, el local, el sol espai informatiu sobre el qual és l'única present permanentment amb un peritatge validat de molts d’anys ençà. Però no és sense riscs i sense conseqüències sobre la seua evolució puix que fins i tot en aquest domini els millors temes, els temes destacats de visibilitat nacional li escapen : equips periodístics "baixen de París", imposen llur tractament mediàtic i de seguit omplen la premsa nacional de les nostres desgràcies, folkloritzades com cal. Que es tracti d'aixecaments o de crims horribles, l'expropiació és immediata amb la circumstància agreujant que aquests esdeveniments que fan debat no poden ésser tractats localment. Una vertadera paradoxa.

Per vendre el "diari d'aquí" : separacions prohibides!

Prendre un partit qualsevol per poc marcat que sigui sobre un problema local és alienar-se infal·liblement una part del lectorat o de les persones-recursos indispensables. Per exemple, quan els estanquers són atesos per les mesures antitabac, només ens podem apiadar de llur sort i tractar en el mode de l'eufemisme la qüestió subjacent de salut pública sota pena de veure la pila de diaris del dia relegada al fons de la botiga En l'aspecte polític, en un país bipolaritzat, és suïcida de saludar amb qualque insistència una postura que no sigui amplament consensual. Per regla general ens s'alinearem en el sentit comú aquest conjunt de sabers compartits que organitzen la vida social, que no són forçosament pertinents sinó operatoris. Són sabers pragmàtics als quals s'accedeix per impregnació local, en altres paraules vivint aquí; Permeten de donar sentit i de respondre per poc preu als problemes i informacions que els individus poden trobar en la vida quotidiana. Són percebuts com a "naturals", "innats" i semblen evidents. I són reforçats quotidianament, ja que es troben "al diari".

Per vendre un altre diari aquí : separacions garantides

Gairebé mecànicament, es podria dir, aquest posicionament obligat ha afavorit la desclosa d'una premsa setmanal o de webzins (entres les quals La Clau) que són posicionats en el negatiu d'aquesta premsa quotidiana regional «descafeïnada» per necessitat d'existència. Ja que els lectorats del sentit comú envelleixen i decauen perquè se li amaguen o aturen totes sobresortides informatives. Els joves no participen gaire en llur renovació. Assistim llavors, a una aspiració en el buit així creada quan sobrevé una premsa que recerca cops, que exacerba el que és amagat, que de vegades restitueix al local una dimensió nacional que mereix (l'afer Brasillach, ocorregut a Perpinyà el 2002, n'és el més bon exemple). No és exempta de crítics per la seua tendència estructural a transformar remors en informacions, perquè és constreta de sostenir l'atenció per una successió renovada d'exclusives no sempre ben establertes. Però se li agrairà de fer tabola allà on regnaria un conformisme infantilitzant, un petit món local en el qual tothom és bo i simpàtic. Malgrat tot, el diari local ha escollit un biaix per alliberar-se un xic d'aquesta capa de plom : és el correu dels lectors que li permet d’expressar quotidianament opinions ben definides, fortes, polèmiques, àdhuc acusadores. Aquestes tries són evidentment significatives i si bé tendeixen a equilibrar-se políticament, són reveladores d'un malestar que només es pot agreujar. Però finalment, és encara l'equip de rugbi de l'USAP que salvarà la premsa quotidiana regional, en altres paraules el diari L'Indépendant.

Robert Marty | 22.03.08