Antoine Gasquez: "A determinats diaris els manca sentit"
La Semaine du Roussillon és el primer 1er setmanari de Catalunya nord, amb un lectorat de 30.000 lectors que va a l'alça. Aquest mijtà fundat el 1996 per la parella Gasquez enfronta les adversitats amb una plantilla de tan sols 6 col·laboradors. La Clau entrevista el seu cap de redacció, autèntic resistent.

Antoine Gasquez, periodista resistent © La Clau

a Clau: El vostre setmanari, La Semine du Roussillon, fa part de la família Midi Libre-L'indépendant, propietat del grup Sud Ouest. És el germanet sota control ? ?
Antoine Gasquez: "Arran de dificultats financeres, La Semaine es va trobar en liquidació judicial el 1997. La Dépêche du Midi va fer una proposta de compra però, a Perpinyà, el diari L'indépendant, en no voler que la Dépêche s'instal·li a les seues terres, va sobrepujar i ens va comprar, tot creant un contrafoc a la instal·lació d'un setmanari a Catalunya del Nord. Ara bé, des de bon primer, hi creien poc i mai no hi ha hagut objectiu de desenvolupament per part del grup : ens hem desenvolupat per la nostra pròpia voluntat, i encara que siguem sota control financer i impresos a les premses del grup, sem totalment independents en termes de redacció. No, no sem pas sota control".

Ens fa l'efecte que la premsa regional es conforma amb relatar fets, deixant l'anàlisi i la investigació a la premsa parisenca...…
"És una realitat. De manera general, el treball del periodista local es limita a cobrir els esdeveniments planificats a l’avançada i a cridar la policia o els bombers per cobrir els fets diversos ! I efectivament, pel que fa de l'anàlisi o la investigació un xic profunda sobre el local, hi ha una mancança. Res no impedeix d’abordar els problemes locals que no són els mateixos aquí que en altres departaments, amb la nostra doble cultura i la nostra història que no és gens comuna amb la de França. Però no és únicament culpa dels periodistes, la falta també recau en el fet que els diaris es venen més ben quan es tracten succesos. Ara bé, a tot el territori, existeixen molt bons diaris regionals, com el Télégramme de Brest o Sud Ouest, amb línies editorials clares. Al final, la qüestió és «quin és el sentit que es vol donar al diari» : avui, certs a diaris els manca sentit…"

A França, el sistema oposa l'horrorós esquema Premsa quotidiana Regional / Premsa estatal, l'única aureolada de prestigi. Hi ha un tancament amb pany ? Això va lligat amb la democràcia local ?
"Aquest concepte va vinculat a la reglamentació francesa que preveu ajudes específiques a la PQR, la qual cosa creat castes. Avui la PQR s'ha partit el territori, hi ha molt poc de territori de concurrència, i existeixen, de fet, monopolis. Ben evidentment als territoris, hi ha una pressió financera constant que concerneix els espais publicitaris concedits per les institucions polítiques i llurs satèl·lits. Nosaltres, a La Semaine du Roussillon, no sem pas complaents amb les institucions, per tant no tenim publicitat institucional. Per això, els nostres mitjans de comunicació són deficitaris per més que desenvolupin ! Llavors, la lògica és la següent, i és normal : el grup pot mirar els comptes i dir-se que cal plegar el diari per limitar les pèrdues, i, en això, la part de pressió financera de les col·lectivitats locals és important".

En el fons, què distingeix la premsa regional a l'estat francès i als territoris veïns?
"És molt senzill... Els periodistes no fan el treball de la mateixa manera. Hi ha una reserva de part dels periodistes respecte al poder, que no es pot imputar totalment als òrgans de premsa sinó a les facilitats atorgades als periodistes... De totes maneres, la premsa a França canviarà, els grans grups regionals s'estan formant i la premsa local es veu obligada a renovar-se a causa del canvi d'estil de vida dels habitants o d'internet. Els joves llegeixen poc la premsa local. Si es compara amb els nostres veïns de Girona, el diari El Punt es desenvolupa ja que sedueix els lectors de totes les edats. Aquí, no hi arribem, potser perquè els diaris no són prou interessants, o que la gent és menys oberta".

Esteve Delmas | 22.03.08