La democràcia local francesa és en projecte?
Quan la videocràcia pren el relleu dels poders centrals llunyans, les eleccions municipals semblen un súmmum de la democràcia local... Però, en el fons, en l'exemple de Perpinyà, el batlle administra sense opcions pròpies.

L'ineluctable batlle de Perpinyà, Jean-Paul Alduy, el febrer 2008.

í, el poder local existeix a França, en tal manera que és equitativament repartit, o hàbilment diluït, en les cinc entitats que són el municipi, la comunitat d'aglomeració, el consell genreal, el consell regional, i la suprema prefectura, és a dir l'Estat, que concentra l'essència dels poders locals. Els espais polítics coherents iels desfiaments locals existeixen també, però cap de les institucions no centrals pren el relleu dels dos fonamentals d'un país democràtic : la coherència entre l'espai i les seues competències, acoblada al control electoral. Ni els molt nombrosos municipis, absorbits, pels més afortunats, en conglomerats, ni les comunitats d'aglomeració, ara com ara eximides de control democràtic, ni els departaments, simples assemblees funcionaritzades més tècniques que decisòries, aplicadors de lleis socials pensades per l'Estat i lliurades en paquet, tals el RMI (Renda Mínima d’Inserció) o l'APA (Ajut a les persones grans). Al millor, els departaments més temeraris discuteixen de l'amplada de les carreteres ! Els consells regionals, amb competències modestes comparant-les amb les d’europa, ni tampoc les prefectures, actors majors i discrets de les polítiques locals, no omplen realment l'exigència democràtica moderna.

Yvelines-Doubs-Catalunya nord, mateix combat?

Un zum al la Catalunya nord, departament francès culturalment, socialment i econòmicament homogeni, revela un model a l'escala francesa. L'economia, les estructures socials i les restriccions del medi d'aquest territori difícilment comparable als altres departaments francesos necessitarien, per simple adequació, decisions originals : els avalots de Perpinyà al maig del 2005, l'existència d'una gran comunitat gitana autòctona o la posició fronterera són exemples escandalosos. Tanmateix, per dèficit democràtic, s'arbora la confecció allà on s’imposaria el fet a mida : així, Jean-Paul Alduy, el batlle centrista de Perpinyà, esmentava en l'emissió "Complément d'enquête", a la cadena France 2 el 19 de novembre del 2007, que l'aplicació de les lleis socials globals tals el RMI és una catàstrofe per a la comunitat gitana, allà on Barcelona, que comparteix la mateixa preocupació, pot aplicar una política adaptada. Aquí, un signe evident de l'absència de democràcia local és la presència d'un sol diari quotidià local, àdhuc regional, la qual cosa revela l'evidència que ja no hi ha res a dir ni a discutir.

Una sola ciutat decideix per a tot un departament

La feblesa de la democràcia local s'il·lustra amb les eleccions municipals de Perpinyà, capital de la Catalunya nord. Aqueix escrutini posat en perspectiva esdevé una subelecció de la comunitat d'aglomeració Perpinyà-Mediterrani, que, amb 240.000 habitants, reuneix més de la meitat de la població del territori departamental. Vet aquí un Consell General bis eixit d'eleccions municipals amb conseqüències compartides per 425.000 persones, però a les quals haurà pogut participar menys d'un quart de la població ja que Perpinyà té actualment 117.000 habitants. I el dèdal dels programes presentats es queda al nivell simbòlic de cara a la institució dinàstica, ambiciosa però paralitzada del candidat Jean-Paul Alduy, el sistema del qual unta amb oli els arcans del poder des del 1959, any d'entrada de la família a la ciutat. Sols Jean Codognès, armat de l'énarque (format a l’ENA - Escola Nacional d’Administració) Romain Grau, sembla capaç d'enterbolir lleugerament la calma d'aquesta elecció, amb una expertesa tan ambiciosa però potencialment inoperant que la del seu adversari. Més enllà tot queda al nivell del símbol nacional i de l’anèctoda local entre una unió d'esquerres il·legítima però legal, des Lutte Ouvrière (Lluita Obrera) fins al PS, tan vella que fins els joves hi són vells, i una llista Modem (Mouvement Démocrate de François Bayrou) sense programa real, portada per una donzella del 16è districte parisenc, que no coneix pas la ciutat, qualitat que comparteix amb el candidat FN Louis Aliot. En aquestes municipals perpinyanenques, el fet que els dos candidats creïbles, Alduy i Codognès, es presentin a l'electorat sense etiqueta, sembla indicar un sistema democràtic local sense esbufegat.

Stéphane Delmas | 08.03.08