Christian Blanc, batlle dels Angles : Dr. House o Mr Proper?
Al poble dels Angles, Christian Blanc torna, a falta de successor per dirigir la sola llista a les municipals: una 4a candidatura, en resposta a una sortida anunciada pel gener del 2008. Sacrifici o addicció al poder?

Christian Blanc, devot-Batlle dels Angles, Capcir, Catalunya nord.

erraire i sense etiqueta, Christian Blanc, 51 anys, és batlle i conseller general del departament dels Pirineus Orientals en continuïtat del seu paper al comitè de les festes i a l'associació de caça. Acompanyant de muntanya municipal, dimiteix el 1988 a causa de la "deriva d'una activitat professionalitzada a l'extrem. Per mi, el salari era el somriure dels qui acompanyava". Perquè amb el temps, l'home s'ha interrogat sobre les opcions de desenvolupament i de democràcia del batlle en plaça. "Sortint de la casa de la vila, he caminat 30 metres i m’han aturat una desena d'amics que m'havien vist a fer com a funcionari territorial a l'estació d'esquí, a l'oficina de turisme, en tots els serveis. M’he apuntat a les municipals el 89 amb un equip jove, elegit a la primera volta contra el batlle en plaça, Jean-Baptiste Vaqué. Ha durat 19 anys, amb un compromís: Els Angles, Els Angles, Els Angles". Si és un fulletó, noves temporades s'han de preveure.

La Clau : A començament del 2008, el vostre pas de tango ha sorprès tothom!
Christian Blanc: "Sí. El 7 de gener, després de tres mandats i dos anys de reflexió, he anunciat la meua sortida per tornar cap a la Naturalesa i les persones necessitades, fora de la Vila, pensant que arribaria una successió... Però, aquest hivern, la manca de neu ha debilitat la nostra economia, lligada a l'esquí : amb 250 assalariats i 35 milions d'euros de pressupost anual no podia deixar el vaixell, i és dur, ja que estic molt exposat, amb, de vegades, l’anunci a fer a les famílies que un nin ha sofert una caiguda amb conseqüències irreversibles. He anunciat el meu retorn el 6 de febrer".

Els addictes al poder encadenen els mandats, des del 1977, o 1989... Vos sentiu atrapat ?
"Eviti d'ara endavant el judici puix que continuï també, en,cara que tingui ganes de viatjar... Oferiré l'experiència dels meus errors a una nova generació, ensenyar les relacions humanes a 15 elegits i a 14 administradors de l'estació. Com que tot és possible, com la vaga massiva d'aquesta fi de febrer del 2008 dels assalariats de l'estació savoiana de Courchevel! Quan hom és patró d'una empresa pública, l'humà i l'ètica prevalen. No sóc moralista, però els municipis necessiten ètica i aquesta comença a les eleccions municipals".

A vegades, alguns esdevenen candidats a llur jubilació, quan la vocació de batlle (com de metge), deserta el camp...
"Cal tornar a veure certs salaris ja que només els rics hi tenen accés perquè cal una renda de base. Els batlles de municipis com el nostre mereixen un salari de 1500 euros (C. Blanc percep 1000 euros; com a batlle i 1500 euros; en tant que conseller general - ndlr). Un jove que voldria ser batlle seria en una galera personal ! Aquí, el problema és matemàtic, ja que, de 590 habitants, molts són inelegibles : els assalariats de l'estació i de la Regidoria dels Angles, sigui 150 electors sobre el terreny, les persones fortament vinculades a la Col·lectivitat, els fornidors d’Obres Públiques o els professionals de l'immobiliari, massa lligats als plans d'urbanisme si fossin elegits. Hi ha també 120 joves menors de 18 anys : en total, 280 persones poden ésser candidat. Aquesta que vull ètica ha romput llaços familiars: els assalariats serveixen la col·lectivitat".

En la sèrie TV, el doctor House prefereix el resultat que les felicitacions. Caritat cristiana ?
"Se'm diu sovint que no se'm veu, mentre que treballi dur ! Però el tocamanetes no és una política. Sóc educat, sense córrer a tocar mans. Sobre l'aspecte religiós, molts partits polítics simulen les sectes, idolatren i es barallen per al guru... No és la meua cosa. Però la devoció dels batlles és real, no fan trampes: en els consellers generals o regionals, els diputats o els senadors, és una altra lògica. I si resta una esperança als més desconfiats envers la política, és envers el batlle, l’elegit més proper. A França, fora del President de la República, els esglaons intermediaris interessen força menys.

Esteve Valls | 08.03.08