La igualtat seria que els homes fossin dones?
Malgrat que les dones hem deixat de ser animals domèstics de companyia el món global encara es defineix en masculí. El segle XXI, però, comença amb nous trencaments d'esquemes, insospitats fa 10 anys. Com continuarà la història?

"Next", el lligar "trash" a MTV i Virgin 17

n les lluites velles calia prendre la paraula i trencar el silenci, assolir el reconeixement i la confiança. Calia cercar senyals d’identitat col·lectives i protagonitzar moviments socials amb un fort caràcter reivindicatiu... Tot això és part del llegat de les dones que no van abaixar el cap davant de ningú. Just aquests dies de febrer es compleix un segle de la vaga que va convocar i reunir milers de treballadores novaiorqueses, que reclamaven millores salarials i jornades de treball menys llargues. El fet més dramàtic de tots els esdeveniments va tenir lloc el 8 de març de l’any 1908, al declarar-se un incendi en la Cotton Textile Factory a Manhattan: 128 dones van morir cremades. Els propietaris de la fàbrica van tancar-les a dins per forçar-les a treballar, impendint d’aquesta manera la seva participació al moviment social. Arran d’aquest fet es va reservar aquesta data en el calendari de les bones consciències i la Humanitat sencera es va treure del barret de copa alta el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Ser mare quan vingui la jubilació!

La visibilitat de les dones ara viu transicions, ja no som només com els homes ens havien descrites al llarg de la història, sinó també com som nosaltres mateixes quan ens veiem reflectides davant d’un mirall. Tanmateix la nostra societat no està del tot preparada, com si li manqués maduresa, especialment a nivell laboral. La qüestió dels salaris femenins, molt inferiors als dels homes, no està resolta fora del funcionariat de l’estat i les altres col•lectivitats. La taxa d’atur de les dones de la Unió Europea entre 20 i 49 anys s’incrementa en 15 punts quan tenen un fill o una filla. Completa aquest panorama desigual l’impediment crònic que té la dona per ocupar llocs de responsabilitat. Només el 25% d’aqueixos llocs són ocupats per dones a Europa. Hem d’incloure la cancellera alemanya Angela Merkel i gairebé totes les ministres dones dels països membres, maduretes totes, solteres i/o divorciades i sense càrregues familiars. Encara que la gran dificultat és aconseguir la utòpica conciliació de la vida privada i professional. Entre les dificultats que impedeixen la conciliació continuem trobant l’absència de guarderies públiques i la desigual divisió de responsabilitats domèstiques i familiars. Ja se sap, la societat arcaica ha fet que moltes dones siguin més pràctiques i neguin directament la maternitat o esperin la jubilació per ser mares amb l’ajuda de la ciència! Amb tot, s’ha aconseguit la igualtat legal, però resta el més difícil com és canviar el fons i el rerefons d’una societat realment patriarcal.

Torna la dona-objecte però apareix l’home-objecte

D’ençà que el moviment feminista es va institucionalitzar a finals de la dècada 1970, la revolució s’ha normalitzat, i el feminisme en sí mateix sembla un anacronisme. Potser s’han aburgesat massa les dones d’ara? Sigui com sigui, ara és el torn de les superwomen que tot ho poden, però que no tenen temps per ser dones. De vegades sembla que han tornat les jornades de 18 hores seguides, com les pageses d’antany o les empleades de la Cotton Textile Factory. Per ensumar el món d’ara, el de les dones més joves, de 18 a 28 anys, l’infern televisiu proporciona noves pautes. Una ullada al programa "Next", de concepte americà, a la graella del canal Virgin17 de la TDT francesa, ensenya un nou model de dones. Gens tímides, assumeixen ser objectes i instruments de plaer sofisticat, tornant a actituds remotes. Voldrà dir que les dones no som res més que unes submises nues o vestides de Gucci-Dior-Gaultier que continuem dient sí, quan en realitat volem dir no? No, ja que aquesta configuració aparentment masclista també inclou nois, ben plantats, que assumeixen també el rol carnal. Aquesta feminització del paper masculí és una inopinada igualtat que progressarà tot el segle XXI?

Ingrid Obiol | 23.02.08