Olivier Amiel: "La República Francesa simula la religió"
Als 29 anys, el català Olivier Amiel és professor i afiliat al Moviment Republicà i Ciutadà de Jean-Pierre Chevènement. Ha creat l'Associació de Defensa dels Pirineus-Orientals en la República. Trobada amb un nou Joseph Cassanyes.

Olivier Amiel, la joventut republicana

a Clau: D'on ve aquest doble compromís republicà francès?
Oliver Amiel : "Aquest compromís va lligat a conviccions pròpies i familiars, però també a una reflexió sobre el Gaullisme social, anomena gaullisme d'esquerra, de valor socioeconòmic, és a dir la defensa de certs valors republicans com la laïcitat o la solidaritat nacional. L'ADPOR, és una mica particular ja que hi ha a l’encop gent de dreta i gent d'esquerra, la qual cosa mostra que els valors republicans superen amplament aquest gènere de separacions".

Per què el concepte de "laïcitat" gairebé és impossible d’explicar fora de França?
"Perquè la concepció de la laïcitat "a la francesa" és molt particular! És el fet que la República Francesa bufa alhora la calor i el fred da cara al fet religiós : la calor quan defensa la llibertat religiosa, el fred quan diu que no hi ha religió d'Estat i que no ha de finançar les religions. L'Estat no s’ha de capficar amb temes religiosos, com les religions no han de ficar-se en els afers de l'Estat : és el que qüestiona Nicolas Sarkozy, encara que aquesta noció sigui essencialment un principi, amb com a símbol la llei de 1905. Aquesta llei és essencialment simbòlica i ha conegut moltes derogacions i excepcions. Així, l'exercici de la religió catòlica no és regida per la llei de 1905 sinó pels acords Poincaré-Cerreti del 1924 sobre les associacions diocesanes".

Així doncs la laïcitat va de bracet amb la història de França o és un concepte universal ?
"La laïcitat "a la francesa" va totalment de bracet amb la història de França, amb la confrontació de les dues França de la 3a república, del 1871 al 1940, entre la dreta monàrquica catòlica i l'esquerra republicana laïquista La laïcitat és un compromís entre aquests dos pols, una síntesi de les diferents arrels de la nació francesa, que no és pas solament cristiana, com ho diu Nicolas Sarkozy, emperò també, entre altres, procedent de la filosofia de les Llums. El concepte de laïcitat justament és totalment lligat a un altre principi de la República : la solidaritat nacional, en oposició a la caritat cristiana". Per això mateix, Nicolas Sarkozy, en qüestionar en tanta de manera la solidaritat nacional com la laïcitat, pot trencar aquest compromís, cosa que pot ésser molt perillosa per a l'equilibri de França.

Aquest concepte de laïcitat, únic a Europa i al món, pot frenar la convergència europea?
"No, perquè cada estat té la seua visió. No hi ha una unitat de tractament del fet religiós. De totes maneres, la història europea només és feta de consens i de compromís, serà igual per a la laïcitat, no serà pas un fre. En aquest sentit, el debat sobre el preàmbul de la constitució que evoca les "arrels cristianes d'Europa" és anecdòtic.

No s'és per o contra Europa sobre aquesta qüestió.
A França doncs, la solidaritat nacional ha reemplaçat la caritat cristiana, i la laïcitat ha imposat una moral nova ensenyada a l'escola (lamentada per N. Sarkozy en el seu discurs de Roma, el desembre de 2007) emparant-se en la filosofia positivista d’Auguste Comte, proper de la Metafísica.

La laïcitat és doncs una religió ?
(Somriu) "Contràriament al que diu Sarkozy, hi ha una moral laica, és el principi de solidaritat social, que ha reemplaçat la moral religiosa, així com hi ha una metafísica republicana. La república no hi ha pogut escapar. La laïcitat és gairebé una religió. Basta veure com la República ha simulat moltes coses de la religió : els campanars i els bateigs republicans, amb una imatgeria molt forta... Fins i tot sobre la noció de justícia ha calgut trobar altra cosa. En canvi, hi ha també grans diferències : quan s'oposen caritat i solidaritat, cal recordar-se que la caritat és privada, individualista, mentre que la solidaritat passa per la comunitat. Això fa la diferència. Llavors sí, és una religió, però molt diferent".

Esteve Delmas | 09.02.08