Joan Pere Pujol: "La laïcitat és un super-clericalisme"
Amb la cara de professor metòdic, el teòric Joan Pere Pujol no és tendre amb la laïcitat, que considera a França com un art nacional, paradoxal, i amenaçat. Entrevista, entre ploma i buldòser.

JoanPere Pujol, un republicano-escèptic

l 1967, el jove Jean-Pierre, nascut 20 anys abans a Perpinyà, actuava al si de la joventut crítica, abans de fundar l'Esquerra Catalana dels Treballadors el 1973. Esdevingut Joan-Pere, el retrobem d’ençà del 1990 en autor pamfletista sobre els temes de l'alienació, l'educació... i la laïcitat.

La Clau : Ara que Nicolas Sarkozy predica una laïcitat "positiva", que s'assembla al model nascut a Perpinyà després dels aixecaments del 2005 (s'ha passat de "cap ni una" a "totes" les religions en el camp públic), el vostre engatjament ferm fa un xic retrògrada...
Joan Pere Pujol : "La Història ha de parlar. Al començament de la Revolució Francesa, la burgesia va robat a l'Església una quantitat de béns considerable acumulada durant segles. Aquest robatori fent impossible la participació dels clergues al nou projecte de societat, la laïcitat ha perllongat l'Església i el clericalisme tradicional. En això, és un superclericat. El filòsof Louis Althusser, prop del PC francès, ho explica descrivint l'Antic Règim, sota el qual existia una autonomia de l'aparell ideològic religiós respecte a l'Estat, autonomia que la laïcitat va matar, és a dir a causa de la introducció del clericalisme dins l'estat. No és pas doncs un progrés sinó una relliscada cap a un sistema més totalitari. Al contrari, els Estats Units, fundats per diverses "sectes", disposen de naturalitat en la percepció de les llibertats religioses. El règim francès, en canvi, l’ha fundat una sola "secta", la jacobina. Ens recordem que la Convenció s'ha acabat el 1795 en el culte de l’Esser suprem, de contingut religiós cert".

Per què el concepte de «laïcitat» és tan difícil d'explicar fora de França ?
"A Turquia, per exemple, la laïcitat és comparable al concordat d'Alsàcia-Lorena : l'estat laic turc remunera els seus clergues musulmans, però s’obliga les dones a portar el vel. Atatürk, el fundador de la primera república turca, gran admirador de França, va mirar d’adaptar el "producte laic" al seu país, tanmateix s’avera gairebé impossible a exportar de França ja que és íntimament lligat a la sola Història de França".

La laïcitat és tan intocable com Déu ?
"Certes publicacions de dreta, lligades al patronat, gosen criticar el concepte, que posi en relació amb el tonell de les Danaïdes de l'ensenyament. És el suïcidi ! Els diplomes no valen res i trobem, pel carrer, gent que té el batxillerat i que han estat a la Universitat. Altres són a la Universitat sense tenir-ne les capacitats. Tinc la impressió que la societat ignora l’apesantor. La laïcitat integrista que amaga la realitat porta tot això, i el batxillerat s’ha tornat més fàcil d'obtenir que el permís de conduir puix que la màquina econòmica ha triat certes opcions".

La laïcitat pot frenar la convergència europea ? És amenaçada ?
"Els dirigents francesos saben que el model d'estat laic no és exportable, car és vinculat a l'hexàgon. Quan parli als meus amics barcelonencs apassionats per la laïcitat, es desconcerten quan posi en perspectiva la llum i l'ombra del concepte, com la prohibició històrica de les llengües regionals a l'escola, l'equivalent espanyol de la qual se n’ha dit el franquisme ! Mes qui es recorda que Jules Ferry, el dissenyador de l'escola laica, és el teòric principal de l'imperialisme i del colonialisme francès ? Són dues coses lligades. Un hom oblida també que va declarar «Els Drets Humans no són fets per als negres de l'Àfrica», com ho consigna el Diari Oficial del 29 de juliol del 1885. Aquests detalls glacen un bri, ho sé... Quant a l'amenaça, pensi que el problema actual resideix en la concepció unidimensional de l'home induïda en l'islam, i el fet que els líders del Consell Francès del Culte Musulmà els designa un poder jacobí. L'islam posarà a prova els límits de la laïcitat".

Esteve Valls | 09.02.08