L'altra cara de la bici: ciclistes morts o impotents!
En aqueixos temps ecològics a tot arreu l’encensen, signe manifest d'una ideologia subjacent molt forta i molt imponent que n'emmascara la realitat. Hedonisme i culte del cos encavalquen bicis ideològiques. Però a quin preu?

"Mort d’un ciclista", de Juan Antonio Bardem (Espanya - 1955)

a més de mig segle, la pel·lícula del director espanyol Juan Antonio Bardem, "Mort d'un ciclista", va excitar el zel de la censura franquista que el catalogà com "greument perillós" i obligà l'escenògraf madrilenc a fer morir la seua heroïna menys per la seua complicitat en el delicte de fugida que en motiu que una dona adúltera i desconsiderada, matadora del seu amant responsable de l'accident, no podia sortir-se’n impunement. Al començament de la pel·lícula, el cotxe d'un universitari madrilenc i de la seua mestressa, l'esposa d'un ric industrial, atropella per accident un obrer en bici. Finalment, volent evitar un ciclista (encara un obrer) la dona precipita el cotxe de dalt d'un pont. La pel·lícula i els seus perills per a la societat franquista es desenrotlla entre dues escenes l'heroi de les quals cada volta és un obrer damunt una vella bici... Doncs la justícia social tam bé faria?

Escamots dallats a la vora de les carreteres

Ja no es compten els grups de ciclistes atropellats per automobilistes. El desembre del 2007, a França, vuit ciclistes que participaven en una cursa a favor de la Teletó els va atropellar un automobilista, a Sant Sèlva, al departament de la Gironda. Després de la col·lisió l'home els va amenaçar amb una arma de puny i un ganivet de molla i tot. L'abril del 2001, mor un escamot de catorze ciclistes adolescents, entre Nemours i Larchant, a la regió parisenca. Balanç molt pesant per a aquest accident : la mort d'una adolescent de 14 anys i onze ferits. El 28 de febrer del 2001 més de 10000 ciclistes es van aplegar a Madrid per reclamar més seguretat a ran de la mort d'un campió espanyol engrunat per un cotxe mentre s’entrenava. La figura de la Segadora, aquesta al·legoria de la mort, que rondaria per les nostres carreteres i a les nostres ciutats sota els trets innocents d'un automòbil, és omnipresent en les relacions d'accident de bici. I quan ataca un escamot, la seua acció revesteix un aspecte de massa. Finalment, cotxe i bici són íntimament lligats en una categoria mortífera en la qual la primera és agent i el segon pacient. Comprar una bici doncs és oferir-se també les claus del cotxe que segarà llur existència a la vora de la carretera. Això potser explica el nombre important de bicis que es rovellen al fons d'un garatge. Si no milloren la salut dels seus propietaris, almenys no li treuen la vida.

La bici és un producte de "contrabanda"!

El Dr. Irwin Goldstein (Universitat de Bòston, Massachusetts) i el seu equip, s'han interessat de manera molt detinguda en la relació entre la bicicleta i els problemes sexuals. Han establert que aquest esport podia induir trastorns de l’erecció en els homes i dificultats a atènyer l'orgasme per a les dones... Incriminen el siti : "A còpia d'inclinar-se i de posar tot el pes del cos cap endavant, les parts genitals ja no s’irrigarien correctament. La qual cosa podria conduir a trastorns de l'erecció". Un cinc per cent dels qui pedalen regularment sofririen d'impotència : "Pedalar més de tres hores per setmana va lligat a trastorns de l'erecció moderats a severs" confirmen els autors. Les dones igualment serien afectades per les "malifetes" de la bici : el seu clítoris també és menys ben irrigat. En les dones, massa bicicleta allunyaria l'orgasme. Els metges tan sols volen prevenir les persones que passen moltes hores cada setmana sobre el seu seient de bici. I els inciten empren les bicicletes amb moderació. Haurien de canviar de seient i de variar les posicions sobre la bici. El Dr. Irwin Goldstein considera que hi hauria d'haver una advertència sobre les bicis puix que es tracta d'un vertader problema mèdic. Del tipus : "Perjudica greument l’amor físic " ?

Robert Marty | 26.01.08