Tabac al bars: "L’exemple espanyol és més encertat"
Després d'Espanya el 2007, la cigarreta és expulsada el 2008 dels bars i restaurants francesos: a l'hivern, els clients fumadors arrisquen la doble pneumònia anant a fumar fora per evitar una multa de 65 euros...

Alain, amo de bar a Perpinyà

es de l'1 de gener de 2008 i segons la llei, la prohibició intervé en la convivialitat dels bars. Ningú ja no fuma. No s'ha de prendre el risc de matar a foc lent els fumadors passius, amb els camarers com a capdavanters. Quina és la nova situació als bars que tenen el fumar com a objectiu principal? La Clau hi fa una visita interrogant els amos arran de la nova felicitat imposada.

La Clau : Perpinyà, 8 de gener 2008, 10h de matí, 9° a l’ombra del Restaurant-bar Les Expéditeurs, al barri de l'Espai Mediterrani. Els amos Myriam i Alain han de fumar fora fins i tot quan el local és buit. De debò són amos de llur propi local?
Alain, l'amo: "N'hi ha prou! A mi ja me feia l'efecte que me passavi hores i hores treballant només per a l'estat... Sempre exigeixen més, sense oferir mai cap solució: les normes de seguretat o la higiene eren obligacions que ja tenien un cost important... A més hi ha les lleis que es fabriquen per a la nostra "salut" i els grossos controls sobre l'alcohol, fins els casos extrems d'aquell amo de bar imprecat per la justícia després que un client seu provoqués un accident mortal, havent agafat el cotxe arran d'une copetes consumides al seu local. L’estat ens vol convertir en controladors de sanitat pública, fins de la moral, però aquest no és pas el nostre paper. El nostre ofici és proporcionar als clients uns llocs de convivialitat on es poden tornar a trobar entre ells i relaxar-se, fer una pausa en una dia feiner. No podem ser llocs de vigilància suplementaris. Jo no posaré pas càmeres ni faré telefonades a la policia. Sobre el cas del cigarret i del fum la llei francesa "Evin" ja donava l'abast a condició que se l'apliqués correctament. L'exemple espanyol és més encertat ja que a les superfícies que no superen els 100 m2 el propietari decideix si el seu local serà per a fumadors o si no ho serà pas."

Quin és l'impacte a la clientela?
Veig una diferència entre el ressò que donen els mitjans de comunicació i el que observi aqueixos dies. El "tothom troba això molt bé o s'hi obliga, perquè serà una ocasió per deixar de fumar" s'assembla més al mètode Coué que a cap altra cosa. El que veig és una baixada de la freqüentació dels fumadors presents per fer el caferot del matí o la cervesa. A més a més no he vist encara cap retorn de les famílies i dels no fumadors malgrat la comunicació argumentada dels mitjans de comunicació i de l'estat! Aquest matí, amb clients, en lloc de quedar-nos dempeus fora, una mica com ho feien els mals alumnes que s'apartava a un racó de la classe amb un gorro de burro, hem tret taules i cadires i hem fumat després d'haver posat un cartró damunt la taula amb la inscripció "Resistents"! Els fumadors tenen cada vegada més la impressió que se'ls crida l'atenció de la vindicta popular. I que al darrere de la pregunta de la sanitat s'amaga una qüestió moral impulsada per lobbies. Com més va més ens confisquen llibertat individual "per al nostre benestar", però què se'ns dóna a canvi? Res. Se'ns infantilitza cada vegada més. Sem adults i ens podem responsabilitzar nosaltres mateixos!

Per tancar el problema del fum cal acabar amb el tabac definitivament?
L’estat ha estat i continua sent el primer camell de cigarros. Es guanya encara un dineral amb les taxes enormes que percep sobre el tabac. Però amb això es permet de condemnar, defensant-se amb un sistema de salut que cada vegada més vol deixar de reembolsar. D'això se'n diu voler i poder tenir "la mantega, el diner de la mantega i el cul de l'amo del bar" ! Trobi que en fan un gra massa. Sóc fumador, m'agradaria prou parar de fumar del dia a l'endemà però no resulta gens fàcil. Gestionar un local més enllà de la restauració i la venda de begudes tenint en compte les exigències legals és una cosa estressant i cansadora. Des d'un punt de vista pràctic la cigarreta és un instrument compensatori útil. No fumem per autodestruir-nos, la major part de fumadors no són pas suïcides.

Nicolas Caudeville | 12.01.08