Per què el Teletó només tracta les miopaties?
Sota les llums de Nadal, tot un país obre el seu portamonedes per tal de resoldre les malalties genètiques, considerades de fet com el problema número 1. I com ? Per què aquesta tria única, en una França afectada per força altres mals ?

El Teletó xilè, per ajudar els infants...

om el cheeseburger portat per la globalització a tots els continents, el concepte de marató televisiva i solidària s'ha estès a Europa occidental després d'una emissió pionera, el 1966 als Estats Units, sota l’apadrinament de Jerry Lewis. Els decennis següents han duplicat la fórmula, que comprèn generalment el sufix "Tó" de "Marató". Al Perú d’ençà del 1978, a França el 1987, a Itàlia el 1990, a Espanya i a Catalunya el 1992, el concepte de generositat global rep matisos de vegades enormes : si la mecànica general inclou el comptador que desgrana una suma de diners i un plató d'estrelles de la televisió i de la cançó a cops en pèrdua de velocitat, les mirades són contrastades. Així, el Teletón brasiler respon a una inquietud directa quan desperta els seus telespectadors sobre el problema de l'educació dels nins. El Children in need britànic ajuda els nins pobres i la gran missa australiana finança els hospitals per a nins, amb la taxa mundial més forta de dons per habitant. És cash.

La inquietud comuna com a catalitzador nacional

Si certs països practiquen la monocausa, per què d'altres, tals el Japó, alternen la causa de les víctimes de guerres amb les de les catàstrofes naturals i del medi ambient, com al Japó, o sostenen els dispositius contra la leucèmia, l'Alzheimer, la sida, el càncer i les malalties mentals, com Catalunya ? L'analogia democràtica és una temptació per comprendre : certs territoris, sota "patologia única", contrastarien amb altres, afectes a la diversitat de les representacions, com un escrutini proporcional que oferiria tantes solucions com problemes diagnosticats. En el cas francès, la sempiterna crítica envers el "Telecony" (tele idiota) resta despectiva o simplista, ja que nodrida de suposats descompromisos de l'Estat, extorsions de masses o desviacions mercantils de la recerca genètica... El caràcter de causa única desapareix pels més nerviosos. Si la majoria dels ciutadans francesos coneixen molt més pobres, cancerosos, deficients mentals, seropositius, o analfabets, que miopàtics, llavors, llur concentració al voltant d'una sola preocupació, amb finalitat abstracte, evacua les causes comunitaristes, ja que, al cap i a la fi, els cancerosos o els esquizofrènics formen grups identificats.

L'estratègia del cinema públic, per a la "Investigació"

A la celebració generosa s'afegeix la gran causa de la «Investigació», bastant propera del secret militar. L'ajuda directa als miopàtics de França, pel reemborsament de llurs despeses o la compra de setis adaptats, és evidentment legítima. Se la pot acostar a l'assistència britànica als infants pobres : una necessitat existeix, inventen una ajuda. Però el finançament de la «Investigació» per les bones ànimes, mobilitzades en els municipis de França entorn de desafiaments improbables o de vendes de pastisseries confeccionades amb una sinceritat rara, comporta una orientació ètica : sol·licitar el cor dels ciutadans per finançar una investigació a penes nacional, en una Europa i un món globalitzat que conviden a la posada en comú dels recursos, o a la compra pura i simple de fórmules ja resoltes en un altre lloc, no és anacrònic ? Aqueix orgull de la "Investigació" que no és maldestre en un hexàgon d'avui endavant lliurat per territoris sencers a la precarietat i l'analfabetisme ? La tria, després la creació de la inquietud oficial per l'art mediàtic, fent indefugible una mobilització tan poderosa i sagrada com les festes de Nadal. Per realisme contemporani, seria regressiu vilipendiar l'existència d'un lobby amagat en aquesta tria, l'obertura seria d'admetre'n altres, en una Teletó transformada en eina democràtica, útil a tots, per alternança de les causes defensades, fins transnacional. Bé s'ha inventat EuroMilions...

David Senyarich | 01.12.07