Invasió Anglesa ? No, nous emigrants...
Hom s'excita aquests darrers temps sobre l'arribada d'anglesos a la Catalunya del Nord. Però existim i hem sobreviscut durant segles i ens hem format com a país, poble i nació gràcies a l'aportació de poblacions exògenes.

Cotxe anglès a Cervera, Catalunya nord, novembre 2007

S’evoca avui una arribada en massa. Una juguesca! Sabeu què és una migració en massa? Si no arribeu a representar-vos-ho, recordeu, els Romans en l'Antiguitat, els Germànics al començament de l’edat mitjana i aquests sols constituïen febles percentatges! Vingueren més nombrosos, però no invasors en el sentit primer, els occitans dels segles XVI i XVII, i finalment tots aquells arribats d’ençà de 150 anys, francesos del Nord de França, catalans del Sud, espanyols, portuguesos, magribins, nòrdics retirats, etcètera. Tots vinguts a regenerar la sang dels vells locals, Ibers & Co.... Tanmateix, els habitants "made in Catalonia" parlen sempre de ser catalans i aramés que mai.

Que hi ha contradicció entre anglès i catalanitat?

La nostra història demogràfica permet d’adonar-se que hem fabricat des de fa segles un model original per a un país sense estat. Catalunya, terra d'immigració convida sobretot a pensar-la com a terra d'integració. Llavors els anglesos ara; els belgues, els holandesos o els francesos abans i sempre, per raons d'heliotropisme en bona part; però també i sobretot els espanyols o els magribins, per raons més prosaiques, tots només són coms elements més en el gresal. Se'ns serveix que els anglesos no parlen francès, que fins i tot fan associacions entre ells, que munten agències immobiliàries, etcètera. Efectivament, amb tot n'hi ha molts d'altres que no parlen francès i què hauria de dir un catalanoparlant com jo! Per les associacions, que oblidem les dels espanyols, dels portuguesos, de la "gent del Nord" i les dels catalans expatriats. L'immobiliari, parlem-ne! Qui ven ?!? Qui és propietari de terrenys, ben content que la seua vinya sigui en el PLU (Pla Local d’Urbanisme) municipal o que la seva ruïna sigui construïble ?!? Sem llestos a vendre el nostre bé i la nostra ànima al major oferent però després protestem.

Ser català: una nova definició ?

Es posa el problema de la nostra identitat. Juga a fons aquí segons un procés clàssic, el de la contraidentitat: els "altres" arriben, tenim la impressió, amb raó matemàtica, que ens dilueixen, reaccionem per por de desaparèixer i de fet mai no hem clamat tant el que sem! De fet, tenim tot a guanyar-hi. Llavors, com sabem produir català d’ençà que Catalunya existeix, just lets do it! Aquest és el desafiament. Al sud, hom hi treballa encara més ja que les migracions i les perspectives són altrament més fortes i diverses. Aquí com allà, aquesta capacitat d'integració resideix en la traça, el savoir-faire, per no caure en la desintegració. Però tot no és tan simple: hem posar molta cura a no caure en l'angelisme i en dos enormes esculls: l'identitari de rebuig i l'identitari comercial. La paraula "catalana" avui s’ha tornat gastada davant aquestes arribades exteriors i ser català a vegades només vol dir poca cosa: rugbi, cuina, grans trobades, et caetera. però també artesans, tallers automòbils, supermercats, etc. Sempre aplaudeixi aquestes iniciatives, però quina profunditat dellà les paraules? La catalanitat ha esdevingut a la moda, superficialment, per vendre, sobretot als "Nous Catalans", o indirectament de cara als "catalans", els de "l’altre costat", que creiem més eixorits que nosaltres. Aleshores no somiem pas, tothom té el seu destí entre les mans: si volem salvar el nostre ésser cultural, identitari àdhc, hem de confiar en nosaltres i començar per desmuntar els murs de separació de la nostra societat compartimentada. Els anglesos no salvaran pas, per defecte o per voluntat, la nostra catalanitat, però no seran descontents de participar-hi, a voltes potser més més que nosaltres mateixos, puix que han ajudat a suggerir-nos-ho.

Joan Betriu | 17.11.07