"Aquí, els Anglesos els rebem més bé que els francesos del nord!"
Serien 300.000 al Llenguadoc-Rosselló i 10.000 a Catalunya del Nord. Però qui són aquests anglòfons que caminen damunt les nostres terres?

ate Hareng s'ha instal·lat amb la família, a Morellàs, a la vall del Tec, el 2004. Aquesta doneta divertida, originària de Leeds (la ciutat del rugby al Yorkshire britànic) anima dos mitjans de comunicació per a anglòfons : el siti web Anglphone Direct i la revista P.O. Life, consultats per 50.000 persones cada mes. Benvinguts al Cataland.

La Clau : Treballeu ací, a la vostra vil·la envoltada d'alzines sureres...
Kate Hareng : "Sí, d'ací estant informem els milers d'anglòfons que no parlen pas francès i no comprenen el que passa al seu voltant. Molts volen integrar-se però no saben que hi ha focs d'artifici a Sant Cebrià i sardanes als Banys d’Arles. Sem llur sola referència i els integrem més aviat que de deixar-los en un país sense conèixer-ne la llengua, o com el Parisenc amb ulleres, que ja té la llengua i no veu la cultura. No volem pas crear una bombolla anglòfona, al contrari ! Donem receptes de cuina catalana, proverbis francesos, frases-clau en català, els mercats, els esdeveniments etc".

Se sabrà un dia el nombre d'anglòfons afincats aquí?
"És veritat que les xifres no són clares. Hi ha 300.000 súbdits anglòfons a la Regió Llenguadoc-Rosselló i 10.000 a les Catalunya del Nord, segons la Cambra dels Notaris dels P.O. L'INSEE (Institut d’Estatística Francès) sols comptabilitza els « no-francesos europeus». Al començament ens ha colpit aquesta manca de xifres, puix que ningú no considera el fenomen en curs. Cada anys, el Consell General de Catalunya del Nord organitza a Perpinyà la cerimònia de benvinguda als nous catalans. És una bona idea, però no s’adreça gens als anglòfons".

Ni als immigrants del Sud ! Endemés, els anglesos se senten estrangers igualment?
"Jo, me senti integrada. Al carrer, no es veu gota que sóc anglesa. Parli francès, el meu fill és francès, i tenim tants d’amics francesos com anglesos. Però un munt d’anglòfons topen amb un mur d'hostilitat, com aquesta dona que ens ha escrit per correu després que l’han menyspreada verbalment a... (cita una marca comercial i el seu lloc d'implantació). Quan això et succeeix una vegada, ok, continues de somriure. A la tercera, tornes en la teua conquilla anglesa. Però, sabent que aquest departament és el més pobre de França després de Còrsega, cal comprendre la gent d'aquí, que treuen mal a llogar un apartament, i veuen arribar un veí que es compra una casa de 250 mil euros i es fa construir una piscina. Tanmateix, la culpa no la tenen pas els anglesos..."

Com es viu aquest poder adquisitiu elevat de cara als habitants d'aquí privats d'habitatge?
"Els Anglesos ja no poden comprar tampoc! Els preus ara són massa alts : si les famílies d'aquí no haguessen venut llurs cases a un preu tan elevat, hi ha 5 o 6 anys, els preus no haurien pujat pas, i s'oblida el paper de les agències immobiliàries amb totes aquestes vil·les sobrevalorades a 500.000 euros ! Però els propietaris anglesos, tots atrets pel sol, no saben gota de la situació econòmica. Quan se'ls informa del salari mitjà d'aquí, al·lucinen ! I si fossen tots conscients del desequilibri, això no canviaria pas res".

Globalment, aquí, els anglesos s'integren més que els francesos del nord ?
"Sí, ho crec. Els anglesos d'aquí han preparat llur vinguda a l’avançada, és una opció important per a ells, miren d’integrar-se més. Els francesos que baixen Nord resten França. Els anglòfons, ells, desitgen conèixer la gent d'aquí i saludar la fornera. Però els qui són mal rebuts deixen d'intentar. Els anglesos proven doncs més que els francesos que ja es creuen integrats. La gent d'altres parts de França veu els catalans com francesos, i pus. Els anglesos perceben que això representa tota una cultura... A cops, certs francesos del Nord m'asseguren que se’ls rep més mal que els anglesos!".

David Senyarich | 17.11.07