La fatal impostura del Centre
El partit centrista no resisteix a la prova dels fets. No n'hi ha prou amb dir que existeixen per existir realment. Dir no és fer. La necessitat de l'acció porta en si la negació del centre, eternal supletòria recalcitrant de la dreta.

François Bayrou, líder centrista francès

istòricament, la utopia centrista remunta a la Revolució francesa de 1789. A la Convenció, els diputats es distribuïen en Girondins, Muntanyencs i els de la Plana o Aiguamoll. Aquests darrers, els més moderats i els més nombrosos, es trobaven a baix de les grades. Procedents de la burgesia liberal i republicana, desitjaven la unió de tots els republicans. Ja ! Tanmateix des del 1793, alguns van reunir-se als Muntanyencs i per tant a Robespierre. En canvi, la majoria va participar a la caiguda d'aquest líder. La república moderada i burgesa havia nascut. Els centristes s'havien repartit. Ja ! La idea que les posicions clares comporten l'emergència dels moderats no agrada als investigadors del Centre d'Investigació i d'Estudi del Centre (CREC). El seu director, Alexandre Vatimbella, afirma : "El centre no és mitjà sinó equilibri. Un just equilibri és el que defineix la seua política és a dir aquesta cerca constant d'aquesta línia on tal un equilibrista, el centrisme vacil·la abans d'avançar havent trobat el bon equilibri". Heu dit equilibrista ?


Després del "Ni-Ni" i el " I-I " heus aquí el "igual-igual"!

Encara que el CREC afirmi que la política del centre no es redueix "a una simple actitud acompanyada d'un discurs ni-ni", és així com se la presenta sobretot en període electoral. Al cap del discurs, vet-lo aquí sempre etiquetat de centre-dret o centre-esquerra. Els centristes fan com aquests pollastres que s'alegren a la dreta i à l'esquerra mentre la masovera els indica dret davant la porta del galliner. La suposada política del just equilibri és una política virtual essencialment, fundada en principis d'ordre transcendental : "un just equilibri és a dir harmonia ha d’ésser conforme a la justícia, a la moral, a la raó, en veritat, a la realitat, en la regla, que és tal que ha de ser, que és exacta. ". Aquests conceptes universals prometen l'ordre, el rigor geomètric, una societat arquitecturalment harmoniosa però no produeixen cap dinàmica pròpia. Així que s'encarnen aquests conceptes, es retroben les divisions polítiques habituals. El discurs Ni-Ni deixa un forat en l'espai polític, un blanc a omplir mentre que el discurs I-I s'esforça a ocupar-ne la gairebé totalitat. En el primer cas, el blanc mai no s’omple i l'altre pressuposa una molt problemàtica Unió Sagrada. En els dos casos tornem a la mateixa incapacitat, al mateix immobilisme, a la mateixa impotència.

El centre de totes les impostures...

Durant la presidencial francesa de 2007, els centristes encara han perdut en credibilitat. La creació del partit «Nou Centre», al maig, ha revelat la inanitat del discurs del candidat centrista François Bayrou. S’han empentat per tornar a l'habitual galliner de la dreta. Una vegada més, el centrisme ha dibuixat els contorns d'una societat ideal on l'home és en harmonia amb els seus semblants i amb la naturalesa i després, confrontat a la realitat, ha trobat el seu lloc en l'espai polític. Han fet somiar però de fet han predicat el realisme mentre que es tractava d'utopia, el pragmatisme mentre que es tractava d'oportunisme, la simetria, el just equilibri mentre que es tractava de dissimetria puix que tomben sempre del mateix costat. Aquesta impostura és el fet d'un maquiavel•lisme congènit o el fet de somiatruites ingenus que fan prova d'una tossuderia de ximple? Sigui com sigui, sempre hi haurà electors sensibles al cant de les sirenes del Consens Universal. Hi haurà doncs sempre un Centre per embolicar el joc polític. Ara què pot passar quan hi ha tres centres, dos francesos (Modem i Nou Centre) i un català (Convergència Democràtica de Catalunya) ? Tindrem el privilegi de beneficiar de tres menes d'embolics a Catalunya del Nord ?

Laura Panellet | 03.11.07