| |

Clotilde Ripoull : "El Modem no té futur més
que en la independència".
Casada, amb 36 anys, 3 fills i un dinamisme sense embuts, Clotilde Ripoull contesta : la política vos arriba a espantar alguna vegada? "No, no me faig aquest tipus de preguntes, vaig endavant...". L’estrella ascendent del Mouvement Démocrate català serà candidata a les municipals de Perpinyà el 2008.
 |
a Clau : Reivindiqueu també
el lideratge del Modem català ?
Clotilde Ripoull : "M'interessi primer de
tot per la ciutat on visc, Perpinyà. Militant UDF de fmolt
de temps ençà, m’han seduït les postures
de François Bayrou durant la presidencial 2007. Li he proposat
doncs de constituir una llista Modem autònoma, per a les
propvinents eleccions municipals a Perpinyà. No era evident
per tots ací, alguns han tingut por, ell ha validat totalment
aquest enfocament. He proposat evidentment de dirigir aquesta
llista. Però el Modem es construirà en la democràcia,
veurem més tard qui dirigirà què en l’escala
local... (Somriure maliciós, continua) : el que és
clar, és que tinc ganes que porti ací una estratègia
diferent i nova de la de l'antiga UDF".
L’allioli pot pujar entre Burgesos
bohemis de centre-esquerra i notables de centre-dreta ?
(Riure franc)… "Sí! Atès que la gent
ha pres prou consciència d'un cert nombre de coses perquè
munti l’allioli, cal dir que estigué a punt de fer-se
per la presidencial, i hi treballem ! Els simpatitzants del Modem
són nombrosos : des dels antics UDF passant pels decebuts
de l'esquerra que no han vist els seus partits evolucionar cap
a la socialdemocràcia, fins a tots els qui necessiten més
democràcia participativa o els qui refusen el perpetu afrontament
dreta-esquerra. Sóc optimista".
Per què tantes dificultats a
Catalunya del Nord, què és el que no funciona ?
"La gent treu" mal a creure en si mateix, d'altra banda
només se’ls presenta solucions que vénen de
fora : el TGV que arribarà, els Catalans del Sud que ajudaran,
l'Estat que esmerçarà... és la síndrome
del miracle vingut d’enjondre. Però si el desvetllament
no es fa aquí, res no es mourà positivament. Sóc
sorpresa de tota aquesta gent que té capacitats enormes
i que es decandeixen en situacions d'assistanat o en feinotes,
hi cal creure!".
Com canviar això ?
"Molts són persuadits que no podem reeixir sense conèixer
"un tal" o "en dallò". Si no fem partida
de les xarxes i dels clans, ens fa l’efecte que no hi arribarem.
La conseqüència, és que la gent ha pres el
costum de girar-se cap a les institucions, com si fossen els municipis
o el departament que donen cos als projectes llurs. Cal trobar
la confiança en si mateix. Tenim atots, una qualitat de
vida, tot el que gira entorn de l'eco-indústria podria
desenvolupar-se, la salut també és una enorme reserva
de feines potencials, com la investigació... A la Universitat,
certs pols són en punta, ni tan sols se sap! D'altra banda
solament es parla que del que no funciona, oblidant que hi ha
aquí successos formidables. L'agricultura, per exemple
: se sap que en el domini agrícola tenim enormes necessitats
de conreu ecològic en el mercat europeu, però el
cultiu ecològic no el sostenim pas vertaderament. En camp
vitícola, hi ha explotacions que se'n surten molt bé,
doncs hi ha solucions ; Caldria coordinar i espènyer, més
aviat que voler controlar permanentment o imposar".
A la Catalunya del Nord, el Modem
és travessat de tensions : entre l'Alduysme del batlle
de Perpinyà i el Bourquinisme du Conseil Général
alguns volen llestar... Podem construir sobre aquesta base ?
"Sí, de manera molt sincera, una dinàmica pot
néixer puix que l'objectiu del Modem no és d'al·liar-se
amb un o amb l'altre ; El Modem no té futur més
que en la independència. La gent n’està farta
d'aquests afrontaments estèrils per al poder. Volen saber
si llurs fills trobaran feina en els quinze anys que vénen
més aviat que de saber si Christian Bourquin conservarà
el "seu" Conseil Général, o si Jean-Paul
Alduy continuarà de dirigir la "seua" Vila de
Perpinyà : per canviar això, cal gosar el Modem".
 |
Gildas Girodeau
| 03.11.07 |
|