Fallida francesa: una mentida d'estat ?
Còrsega és una terra de tradicions i de conviccions. Com a totes les regions d'identitat forta, els polítics francesos s'hi senten rarament còmodes. Aquest mal sembla que s’ha estès als professionals de la comunicació de Matignon. Fins a la mentida ?

óc al capdavant d'un Estat que és en situació de fallida en l'aspecte financer, sóc al capdavant d'un Estat que d’ençà de 15 anys és en dèficit crònic, sóc al capdavant d'un Estat que mai no ha votat un pressupost en equilibri des de fa 25 anys. Això no pot pas durar". Declaració del primer ministre francès en desplaçament a Còrsega, el 21 de setembre del 2007. El tema de la comunicació és un subjecte que tinc particularment en cor i que me crea moltes interrogacions. Sobretot sobre les tècniques utilitzades per alguns dels nostres homes polítics. És necessari recordar que aquest medi no deixa res a l'atzar quan es tracta de comunicació ? Qualsevol alt responsable local, regional o estatal no es desplaça mai sense una ramat de diplomats convencionals, drogats a l’actitud positiva. Professionals de la comunicació que preparen el terreny abans d’amollar el capitost dintre l’arena. Si creiem els sondejos, això funciona més aviat bé des de fa qualque temps. Però veus aquí que hi ha hagut aquest viatge a Còrsega.

La trista sort de François, 1er ministre

En declarar amb cara llarga que França, classificada al 6è rang potències econòmiques mundials és «en fallida», François Fillion revela de manera ben maldestra els propòsits de la seua política. No, perdó, de la política del seu estrepitós president. Ja que tot el problema és aquest. Mentre aquest darrer recorre els platós de televisió i altres estudis de ràdio en cerca de poder absolut per la imatge i el so, encara cal que n'hi hagi un que destil•li els míssils. I amb dolçor a més, sota pena de veure's despatxat a la primera revisió. És precisament el que el nostre estimat François ha temptat. De manera ben maldestra.

En política, la mentida és un art

No és simple de trobar arguments forts per federar el poble al voltant d'un projecte antisocial. La tasca és encara més complexa quan hom és un titella de fils al capdavant d'un govern que desitja que l'Estat es desfaci cada cop més del diari dels ciutadans. Declarant que França és en fallida, l'objectiu de François Fillion i dels seus fidels servidors de la ideologia liberal és de fer oblidar que la seua política significa menys de servei públic, menys de solidaritat i més cada u per a si mateix. Volen també cobrir el cap de l'Estat. Ja que no cal oblidar que Super Sarkozy és un malgastador i un acostumat del deute públic. El problema amb ell i el seu equip, és que l'art de la mentida, ells, el dominen perfectament. No França no és en fallida. El deute francès és avui del 66,6% del P.I.B., sigui gairebé 11 punts sota la mitjana dels països de la zona euro que se situa a un 77,5%. Abans de la moneda única, Bèlgica sofria un deute públic a més del 130 % del P.I.B., per atènyer avui els 80 %. Entre els membres del G7, els Estat Units i el Japó estan al capdavant, amb prop de 158% del P.I.B. per aquest darrer. Certament l'Estat francès gasta inútilment, però és per assumir els seus gusts de luxe, cas únic a Europa, com aquell de duplicar el seu poder polític regional amb un poder administratiu prefectoral, d’assegurar la supèrbia dels ministeris, de reafirmar el centralisme. De diners, França en té. El tot és de saber on van.

Esperit de tacanys

Al Nord d'Europa, Suècia, Noruega o Dinamarca han assolit a conciliar un deute raonable amb un Estat fort i solidari, prova que és possible encara. Desgraciadament no és l'objectiu dels nostres dirigents actuals. La lluita de classes pertany d'ací endavant als rics que obtenen així favors. Llur paquet fiscal costarà a l'Estat 15000 milions d'euros anualment. Ningú no és ingenu. Sempre és confortable de dir que s’és en fallida quan s'ha decidit de tancar les comportes. Bé, tancades sí, però no per a tots...

Sengué Wangpo | 06.10.07