La crisi de 1907 ha donat a llum al Llenguadoc-Rosselló ?
La revolta vitícola de 1907 porta en ella la convergència dels interessos socioeconòmics dels departaments del Gard, de l'Erau i de l'Aude : és a dir, el Baix Llenguadoc afegint-hi la Catalunya del Nord. La creació de la regió Llenguadoc-Rosselló tindria gust de vi ?

os municipis, Argelièrs a l'Aude i Baixàs a la Catalunya del Nord llancen conjuntament la consigna, al febrer del 1907, de la revolta dels vinyataires del migdia francès. Tots els municipis vitícoles de la Catalunya del Nord fins al Gardon (Le Gard) s'han federat i comencen una sèrie de manifestacions unitàries a les grans ciutats de la futura Regió Llenguadoc-Rosselló : Montpeller reuneix 700.000 rebels el 9 de juny. El territori, encara no abalisat, té fortes disparitats geogràfiques, culturals i lingüístiques : entre Nimes la provençal protestant i Carcassona l'occitana, la unitat del Baix Llenguadoc no és evident, però què direm llavors, de la Catalunya del Nord poc afrancesada menys de 100 anys després de la darrera temptativa de reintegració al Regne d'Espanya (el 23 D'agost del 1815, el General Castaños, entra al la Rosselló amb 8000 homes per recuperar els Comtats Catalans del Nord fracassa per raons diplomàtiques). L'economia vitícola sembla determinar el destí d'aquest territori : aquesta revolta en serà la presa de consciència.

De la diversitat del Sud, cap a una mono economia del Nord

La Catalunya del Nord exporta poc abans del 1850, tret del contraban fronterer: entre la frontera al Sud i una certa marginació per l'Estat francès, és encara catalana, diversificada : la vinya evidentment, mes també els cereals, la ramaderia ovina i la indústria de la llana, la indústria del cuir, les mines de ferro i les foneries, i la pesca, que havien fet la riquesa d'aquest país que abans comerciava amb tot el Mediterrani. El liberalisme del segon imperi obre finalment les portes de l'economia nord catalana vers els mercats francesos. Una tímid industrialització s'ha fet, de nou prové del Sud : la indústria de la xocolatae amb Cantaloup-Català, eixida de l'habilitat ibèrica, el paper de fumar, valencià d'origen, de Jean Bardou, o les nines futures Bella del barceloní Salvi Pi. Fins i tot el cinema Le Castillet, dels més antics de França, el crea Joan Font, un altre Barcelonès, el 1911 a Perpinyà. Cap industrialització no ve del Nord i la viticultura venç.

La integració a la globalitat francesa

Progressivament, l'obertura del mercat francès als Catalans té com a efecte la transformació profunda de llur economia cap a la mono economia vitícola i llur integració a la problemàtica de les altres regions del sud de França. Totes llurs varietats econòmiques s'apaguen al llarg del segle XX, i la indústria no s'enlaira, tallades que són de llur eix econòmic natural barcelonès i oblidades pel que fa als canals de comunicació (El que és denunciat per un report parlamentari del 1871). Com els seus veïns occitans, l'economia nord-catalana es redueix a l'activitat vitícola, de bon tros la més rendible, i a l'exili parisenc per a les seues elits. Abraça durablement el destí i totes les dificultats econòmiques de l'arc mediterrani francès, de la crisi vitícola de 1907 fins al pla Racine en 1965, cap a una altra mono economia turística.

Un procés irreversible ?

L'economia és a la base de tot, de les cultures i de les estructures territorials : La regió Llenguadoc-Rosselló ha esdevingut lògicament una col·lectivitat territorial el 1982 tant la problemàtica socio- econòmica d'aquests departaments era similar. Tanmateix, després de l'acabament de la viticultura de massa i la seua substitució bancal per la mono economia turística, la Regió no sembla en mesura d'unificar-se al voltant de la seua capital Montpeller: El seu desenvolupament anàrquic comença a fer-ne plausible l'esclatament ; Nimes s'inclina naturalment cap a Marsella, La Losera cap a Auvernhe i l'Aude arriba als afores tolosans. La Catalunya del Nord, subdesenvolupada i sempre en retard en terme d'infraestructures (el TGV Perpinyà - Nimes encara no s'ha planejat) ja no és tancada amb la seua frontera Sud : la història s'estaria invertint? Aquesta regió artificial no hauria durat llavors més que el temps de la seua viticultura.

Stéphane Delmas | 22.09.07