Encara és possible una altra Escola
Les escoles privades catalanes, basques i bretones estan en plena fase d'expansió. A Catalunya nord, els 7 centres de "La Bressola" acullen un total de 600 mainatges el 2007-2008. Tanmateix amb la crisi escolar francesa com a teló de fons, entre pedagogia alternativa i immersió lingüística és bona aquesta opció ?

Escola La Bressola, Perpinyà, setembre 2007

n els meus records, el retorn a la classe de CP (Curs Primari a França) és un esdeveniment angoixós : l'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura, la primera cartera, les sabates encerades, els bancs alineats i la pissarra negre, el mestre dret i nosaltres asseguts. Entrant al CP hom esdevenia gran. Per a la seua reentrada al CP a la Bressola, res, calma total, la nina no gota estressada ja reclama d’ençà d’un mes de tornar a l'escola, com si tornés en club de vacances després d'un atroç període d'obligacions parentals. Finalment, l'angoixa ens estreny a nosaltres, familiars, de veure-la escapar-nos una mica cap a una altra família amb tant de plaer i que el que senti de cara a l'escola sigui tan diferent del que coneixem : aquesta escola que ha estructurat tant la nostra infantesa, aquest francès que és la nostra llengua materna, aquestes poesies de Lafontaine o d'Hugo i aquests rius, departaments i prefectures, hem decidit que els coneixeria altrament. Hi ha ruptura de transmissió.

"La Bressola, això sí que és una escola de hippies !"

És el que hom m'ha dit en to de broma, aquest matí de retorn a classe, quan acompanyava la Charlotte. Escola de hippies ? Potser en aparença, puix que innegablement les escoles Bressola, més enllà de l'aspecte lingüístic, són una tria de pedagogia alternativa de tipus «Freinet». Les institutrius hi són força més properes, se les crida pel seu nom, l'ambient és familiar i l'escola àmpliament oberta als pares. Aquí, gens d’alarma estrident, cap nin en rengle de dos ni rengleres de despatxos de dret a la pissarra. Tot és fet per desestressar el mainatge i permetre-li d’aprendre obrint-se i responsabilitzant-se'l : pot ser sorprenent veure una classe de nins de 5 anys anar a caçar el mamut als boscos catalans per mor d’il·lustrar el curs sobre la prehistòria. I constatar, al final, com dominen el subjecte. Acabat l'avorriment a l'escola primària ?

El privat é en primer una escola de privilegiats

La tria del privat neix de la preocupació aguda dels pares de cara a l'aprenentatge de llur nins. Aquesta reflexió sobre llur futur i la inversió financera que hi consagrem prova a la vegada la pertinença dels pares a un cert mitjà social i l'interès que porten al futur del nin : és llur millor garantia d'èxit. Encara que alguns fan la tria militant de les escoles catalanes, més i més pares, com nosaltres, decideixen d’enviar-hi els seus infants pel domini de la llengua catalana i de les llengües en general, i per la manera d'ensenyar. Això és encara més destacable de part de francòfons exclusius molt sovint vinguts de fora de la Catalunya del Nord. Seria un signe ? Les escoles Bressola, en ple èxit, són en llista d'espera. Mitjans socials cada cop més elevats i professors de les escoles públiques hi inscriuen llur mainada. L'escola privada catòlica ja no té el monopoli de les elits.

Futura elit de la Catalunya nord ?

És una opinió molt compartida pels pares : la llengua catalana donarà la possibilitat als nostres nins d'estudiar i de fer carrera a la Catalunya del Sud ! Honestament, preferim tenir-los a Girona, Barcelona o Sitges, que a Estrasburg, Lilla o París. Qüestió de proximitat i de cor. Més enllà, la globalització europea comença de transformar la geografia, l'economia i la sociologia del continent. Les proximitats canvien i el domini de diverses llengües esdevé una aposta major del succés social. Si avui, econòmicament parlant, no serveix a res o gairebé de dominar el català a Perpinyà, l'italià a Niça o el neerlandès a Lilla, què en serà demà ? La gran feblesa de l'escola francesa és el domini de les llengües, i, en vista de la importància d'aquest subjecte, una tria d'ensenyament basada en la immersió lingüística podria acabar per pagar, tant facilita també l'aprenentatge d'altres llengües : que es formen a la Bressola les futures elits de la Catalunya del Nord ?

Stéphane Delmas | 08.11.07