La meua mainada va a l'escola pública...
L'escola pública és un lloc públic per a tots els públics, és una qüestió de principi i d'educació. Però el sistema descarrila així que practica tots els tipus d'ensenyaments. La igualtat republicana és doncs un parany ?

es nits de lluna plena, el son és de mal trobar. Però quan aquest fenomen es produeix la vetlla del retorn a escola, és una nit en blanc segura. En nom de la reentrada dels meus nins, són les meues pròpies angoixes que ressorgeixen en una cohort de records. La cara del meu mestre, la nova sala de curs, el pati de l'escola on regnava aquest xivarri típic sinònim de recreacions a l'ombra de la tanca de lledoners. Finalment, no era gens malament la meua escola ! Quin greu que hagi envellit tan malament.

Cap nostàlgia, tan sols un objectiu oblidat

1883, Jules Ferry escriu als institutors a propòsit de la seua llei del 28 de març del 1882 que es refereix a l'organització de l’ensenyament primari : "de les diverses obligacions que us imposa, aquella que de ben segur us va cap al cor, la que us aporta l’escreix de treball més feixuc i de preocupació, és la missió que us confiem de donar als vostres alumnes l'educació moral i la instrucció cívica". En aquesta frase un bon nombre dels nostres estimats professors de les escoles han oblidat una paraula : «Imposa». Avui no s'imposa res més als qui fan l'escola, es proposa i disposen. Els objectius pedagògics són massa diferents d'un professor a l'altre per parlar de missions de l'escola primària. Cadascuna ha esdevingut una entitat autònoma al grat de les bones voluntats dels seus actors. Però que els usuaris es tranquil·litzen : la pedagogia, la coneixen.

Mètodes pedagoeconòmiques

Al segle XVI a Grècia, els paidagôgos eren esclaus encarregats de menar els infants a l'escola. Un segle més tard, la paidagôgia introdueix la noció d'educació dels mainatges. Són els orígens del terme pedagogia, paraula que ha perdut tot el seu sentit. Els mètodes anomenats pedagògics en realitat no ho són gens. L'objectiu dels qui els proposen se sosté en una frase : la facturació. Una escola que no tindria prou bons resultats no seria rendible. Llavors s’ha creat mètodes tan insòlits com incoherents esperant que les xifres siguin bones. Cap més repetició de classe, els mètodes globals i les classes vagons asseguren els acabats. Per a aquest retorn de classes 2007a Catalunya del Nord, a Oleta, al Conflent, una classe que comprèn mainada de 5 nivells diferents és imposada per causa d’un efectiu massa feble ja que, amb 48 alumnes, en manquen 2 per mantenir un lloc de feina. Així, generacions senceres són acostumades a les hormones de creixement, desproveïdes de futur però sortides del sistema escolar a l'hora.

Després de l’ANPE, l’ANLCI

El 2004, l'INSEE publica aqueixa enquesta : 1 jove ciutadà francès de cada 5 de 17 anys d'edat és en situació d'illettrisme. Ja, el 2000, de cara a xifres idèntiques, l'Estat creava l'agència nacional de lluita contra l'illettrisme amb l’objectiu principal de promoure "totes les accions que concorrin a mesurar, prevenir i actuar contra l'illettrisme i a afavorir l'accés de tots a la lectura, a l'escriptura i a les competències de base". Encara una agència nacional l'eficàcia de la qual es mesura al nombre eloqüent dels seus adherents i de les seues missions sempre més creixents. I l'illettrisme no és més que la part visible de l'iceberg. Car la vida en societat imposa nombrosos codis que l'escola ja no concedeix més. Tractar de les individualitats seria enfonsar-se en l'individualisme, suprem insult per a aquells pels qui el tuejament és obligatori i que originen llur força del grup. Tanmateix, dir que els meus nins no són com els altres no és una utopia. Certament el seu patrimoni genètic es compon de 46 cromosomes com tots els de l'espècie humana, però l'educació que han rebut fins a llur arribada a l'escola ja ha fet d'ells individualitats. "Que es reuneixin no solament els fills de condició modesta, ans també els fills ben nascuts (en) escoles per (a la seua) instrucció". 1218 anys després d'aquestes paraules de Carlamany, la concentració és difícil. Quant a la instrucció...

Sengué Wangpo | 08.11.07