Visat per a la Imatge : botifarra d'informació amb la sang del món
El festival del fotoperiodisme de Perpinyà, autoproclamat "compromès", de vegades se’l critica pel seu voyeurisme. Però la qüestió ètica eludeix el fons : la foto de premsa és un negoci portat per la llei del mercat.

Els Perpinyanencs han fet bondat enguany, han cumulat els punts, tenen dret al seu "Visat per a la imatge". Encara un cop, Jean-François Leroy, el seu director, en Senyor Lleial, vindrà a ensenyar-nos el carrusel dels estigmes del món. Perquè puguem dir, com Sant Tomàs : "El veig, ha ressuscitat". Els elegits, els comerciants, els habitants, els turistes, iran pels munts i els atris a escampar la bona nova. El nostre món sofreix encara ! I quan a hom li dolen les dents, vol dir que hom és viu. Lloem Déu, l'hiperpresident, els seus ministres, els sants i els àngels : enjondre no s’està pas millor. Llavors Visat, festival pervers del voyeurisme, o últim recurs per a un deure de memòria del temps presents ? Com el mal i el bé, que no són concentrats en actes o persones d’una sola peça, una cosa pot estar bé i malament de manera simultània, mirem de més prop per detallar les perspectives, sense judici. El festival Visat per a la Imatge té per a objectiu reportar a través del suport fotogràfic els fets passats al món, perquè en ciutadans honrats en siguem informats, i, que per mitjà d'aquests filtres, ens forgem una opinió, la qual dictarà la nostra conducta i les nostres decisions.

Qui posseix la informació deté el poder…

És evident, les imatges que mirem ens influencien, però oblidem generalment la traçabilitat d'aquells que i per què se'ns els presenten. Ja que hi ha gent que parteix a l'aventura per fotografiar perquè abans de tot és un ofici que han escollit. Aquestes expedicions tenen un cost, requereixen una inversió material, una altra temporal, i després, cal menjar bé. A qui portaran llur treball ? Pareix poc pràctic que recorrin les places de les ciutats i els nostres pobles per fer-ho. Per tant, els cal suports : diaris, revistes, llocs web. En general són les agències de premsa que distribueixen segons les necessitats de la informació.

La informació és com la moda

Els fotoperiodistes us ho diran, des d'un cert punt de vista, la informació és com la moda, algunes fan taca d’oli amb el concepte global, llavors no se les porta en públic. Heu sentit a parlar d'una certa epidèmia de còlera a Angola ? Us interessa ? En la jerarquia de la informació, si això ha de suplantar l'anunci del nom del guanyador de la Nova Estrella de la cadena de televisió M6, ni parlar-ne. Hom s'identifica més fàcilment a un cantant que a un malalt del còlera, sobretot si és negre, segons l'argumentació de Montesquiu en "De l'esclavitud dels negres" : "Tenen el nas tan aixafat, que és gairebé impossible compadir-los" !. Des d'aquest text de 1748, ha canviat res ?

El fotoperiodisme és un negoci

Visat per a la Imatge mira de redreçar l'aterridora jerarquia de la informació, però en solament 15 dies, sense restablir la genealogia dels fets, ja que no es tracta d'un festival de geopolítica o d'història. I perquè l’atenyen, a ell també, per les restriccions del mercat. Des de la seua creació el 1989, no paren d'evocar la crisi del fotoperiodisme, però no és la manera de treballar que és en causa, és el curs del mercat de la foto d'informació que és en crisi. Reprenguem encara, el text de Montesquiu : "El sucre seria massa car si calia pagar aquells que el conreen"… Com per a l'agricultura, són els distribuïdors que fixen el preu, i àdhuc el gust del consumidor. Els fotoreporters aviat se’ls podrà etiquetar a l’estil comerç equitatiu ? A quan una revolta de treballadors de la imatge portats per un José Bové motivant-los per dallar els camps d'OGM pixel.litzats ? El que el vell ministre de la informació Alain Peyrefitte indicava per a la Xina, hom ho pot desitjar per als professionals de la foto : quan el dorment es despertarà !

Nicolas Caudeville | 25.08.07