Homes prehistòrics amb perfum d'ambre solar
El fenomen és supernumerari d’ençà dels anys 1970 : sobre fons de vacances pagades, una nova espècie humana s'instal·la d'un cop al Sud francès i més enllà. Després se'n va. Podem somriure, o inquietar-nos pel que fa a la la teoria de l'evolució.

La realitat ha de correspondre per força a la foto...

ls homo turisticus no es desplacen més que massivament. A la data precisa del començament de les grans migracions, es reuneixen a les portes de llurs ciutats i comencen llur llarg periple cap a una destinació tria en un catàleg, després de l'examen quotidià dels sols permanents en la part baixa del mapa del temps de de TF1 (la tramuntana serà constatada sobre el terreny). El menú del viatge combina un còctel indigest de calor, de diòxid i d'impaciència que faria recular qualsevol, però no pas l'homo turisticus. Les seues vacances tot just comencen i ja és feliç quan sobrevé el bloqueig entre les sortides Perpinyà Nord i Perpinyà Sud de l'autopista A9, després de 40 quilòmetres d’embussos al Llenguadoc. Semblaria fins i tot que
sense això, sigui tan trist que mai més no podria anar-se’n.

Dictadura del consumidor amb pantalons curts

Al curs de la seua llarga travessada de França, l'homo turisticus sofreix una mutació important. Des dels primers passos a la seua nova regió d'estiueig, adopta una postura observada per tots els habitants : el JTTD, Jo tinc Tots Els Drets. Ja que la compra a preu d'or d'una setmana per a 6 persones en un mobil-home atorga la tot potència. I els indicadors d'aquesta mutació són molts. El plantatge de para-sol en la sorra fina de Canet és prou més divertit quan la tramuntana supera els 60 km/h i cada vol de l'artefacte frega el cap del veí. El paracaigudisme de detritus des del telecadira dels Angles dóna a la muntanya reflexos de descàrregues molt entretinguts després del desglaç. L'ompliment de carro a fi de jornada per les rues superpoblades de l'hipermercat veí és sempre un goig, sobretot quan és possible d’empentar la iaia local per passar-li al davant a la caixa. Quant a la discussió entre homo turisticus en la travessia de Cotlliure, sempre és un clàssic de l'estiu del qual hom no es cansa.

El país ha de correspondre a la foto del catàleg

El nostre especimen reserva el millor als qui l'acullen, puix que no és possible que l'oferta real no correspongui al catàleg. Banyuls de la Marenda, estiu 1985, mentre un foc destrossa els boscos de la costa de Llançà en perillosa direcció de Cotlliure, un homo turisticus entra al despatx del secretari d'ajuntament per queixar-se del brunziment dels avions de bombers al càmping municipal! Al tríptic, l'oficina de turisme havia tingut la imprudència d'indicar que l'indret era tranquil i lluny de l'agitació de la façana marítima. Hivern 2003, Formiguera, una delegació d'homo turisticus va escometre el despatx al director de l'estació per exigir l'arrencada dels canons de neu, a falta de neu natural. Inútil de parlar de condicions meteorologia. Si els canons hi són, cal que funcionin.

I a més, és contagiós

De cara al fenomen, l'autòcton elabora de vegades estratègies inèdites i sovint mediocritats. Per exemple apropiar-se del que no els pertany i fer-lo atraient per als visitants àvids de sensacionals. És així com Dama Naturalesa s'és vist privada de tots els seus béns, els uns després dels altres. Donar valor a un lloc qualsevol per atreure el parroquià que, un cop tornat, només podrà comprovar la manca d'interès real. Desnaturalitzar i destruir l'hàbitat local, negar la història per implantar immenses zones d'acollida per a homo turisticus. Fer d'un monument magnífic i molt ric en ensenyaments històrics una vitrina excèntrica i megalòmana. Els visitants no retindran més que el nom del propietari però oblidaran la raó d’ésser del vestigi en qüestió. Implantar parcs a homo turisticus els uns sobre els altres, a risc de desfigurar una regió sencera. Però ben mirat, tots sem homo turisticus, un dia o l'altre... Llavors, per què no restar sempre a l'escolta del país que ens acull ? Té tantes coses a dir...

Sengué Wangpo | 11.08.07