Transformar el turista en viatger, com Ulisses...
Canalitzades per l'Estat d’ençà dels anys 1960, núvols de turistes es posen a les regions del Sud francès. Però en aquest guió immutable, la mitologia grega hi té molt a dir !

lisses fou el primer turista, ben abans dels lords britànics del segle 19 que percorrien els espais i saquejaven mòmies egípcies per decorar els seus tristos casals ? Recordeu-vos, Ulisses, rei d'Ítaca, és contractat per Agamèmnon per recuperar una dona, Helena, que París, un turista troià, hauria confós amb una bola que representava Esparta sota la neu. Dersprés de 15 anys d’assajos, patenta un aparell, el Cavall de Troia, i venç la competència troiana! Cansat, fa valer la totalitat dels seus 20 anys de RTT (NDT Recuperació de Temps de Treball) cumulades, ja que, en aquell temps, les molt socials ciutats gregues parlaven de "ciutadans" i no pas d’"assalariats" (es reservava el treball als esclaus...). Retrobem Ulisses, amb col·legues, durant un creuer de descobriment al Mediterrani jalonat de dones de mala vida que intentaran atreure'ls a llur establiment per esgotar-los el peculi. Se'ls veurà també, empesos per una gana de formatge de cabra, barallant-se amb un pastor poc amic, Polífem, dit el "Ciclop". Per saber-ne més, llegiu el «Guia del rodamón" escrit per Homer, que se’n deia llavors "L'Ilíada i l'Odissea".

Turista esclau, deslliurat per a les vacances

Interpretada com tal, l'aventura d'Ulisses s'assembla a la pel·lícula "Les vacances del senyor Hulot", l’operador de viatges del qual serien els déus d'Olimp. Però viatger i turista són dues figures diferents, puix que el viatger no coneix el contingut del seu desplaçament. L'important és la inconeguda de l'espai-temps entre dos punts, que li donarà l'experiència i el construirà com a home o dona. El turista és el Sísif modern que empeny tot l'any la seua pedra en el tàrtar del mercat laboral. Perquè allò romangui suportable, se li atorga un repòs on trobarà dona i fills i podrà corregir les seues metàstasis gràcies a l'helioteràpia.

Tot i en xancletes, vol que les vacances valguin els diners invertits

L'escull, és la quantitat, ja que són milions, de tots els Nord (ja que s'ha mostrat que al sud no es treballa), a desembarcar, estressats pels embussos monstres. A la recerca d'un descans físic i mental, d'ociositat sense capficaments, de temps perdut i d'oblit, esborren les convencions socials sufocants : són els torsos nus, amb xancletes als peus, al supermercat o a la ciutat vella de Perpinyà. Esdevingut de nou adolescent contestatari i pseudoanarquista, l'esclau alliberat per un mes ha estalviat i exigeix que se’l serveixi perquè "quin paga mana". El territori, descans del guerrer, és la seua geisha sotmesa a tots els seus plaers, 24h/24. "Ha patit de valent tot l'any" i vol que les vacances valguin els diners invertits.

Prostitució territorial des del anys 1960

A l'habitant dels territoris apuntats se l’encoratja a posar-se al servei del turisme, aquesta "aventura humana", nova "saga islandesa" de massa, per al seu bé, amb el reforç dels mitjans de comunicació, polítics i empresaris. Que és prou educat amb els turistes, respon com cal "sí senyor" ? Qui es recorda que tot això no és natural, però fruit de la decisió, pel govern Pompidou el 1963, d'adaptar el litoral del Llenguadoc-Rosselló a les "necessitats turístiques", per retenir a França l'hemorràgia cap a Espanya ? És el "Pla Racine", comparable a l'experiència rooseveltiana de la Tennessee Valley Autority dels anys 1930. Només algunes elits gosen comparar-lo a un "punt zero de la cultura" o un "colonialisme interior", però abans, a l’'agost de 1970, el setmanari Le Nouvel Observateur llançava "El poble occità se sent en condicions iguals que els andalusos o els marroquins que no tenen altre remei que la prostitució turística"… Tanmateix, res no obliga els hostes a implicar-se segons el «tractat de la servitud voluntària» que és el guia de l’acollent. Poden, com a ciutadans, tenir una visió pedagògica de l’endegament del territori, que transforma el turista consumidor en viatger.

Nicolas Caudeville | 12.08.07