Pregunta de turista : "Es pot anar en caiac al Canigó ?"
Els 2,5 milions de turistes presents del juny al setembre a Catalunya nord escriuen als llibres de visites de les Oficines de Turisme. Vet aquí una recopilació surrealista de l’estiu 2007 a una vila important del país.

ijous, 2 d’agost del 2007. Cel ennuvolat. Són les onze del matí i estic fent cua a Auchan per pagar la meua compra. De sobte un home me mig-trepitja el peu amb el seu carretó. “Perdoneu”, diu. “No passa res”, li responc. "Esteu de vacances ?". Instintivament li responc que sí, obrint via a la sociologia barata de les confessions culpables de l’home trepitjador, que m’explica que la seua família coneix molt bé el Rosselló i que fa més de vint anys que s’està a Argelers. Després m’aconsella per visitar el seu poble d´adopció... Jo faig la cara d’aquella que està aprenent secrets, i de seguida me faig la pregunta "L´homo turisticus sempre arriba amb els deures fets, o és dels que repeteixen curs?".
Si no fa sol, el lloc on es concentren molts turistes per metre quadrat és una Oficina de Turisme. Em dirigeixo a una important. Els recepcionistes que hi treballen coneixen prou bé el perfil estiuejant. No obstant això, mai no deixen de sorprendre´s. Afirmen que durant tot l´any arriben anècdotes però a l´agost, l´alta freqüència de turistes fa que tot esdevingui una autèntica bogeria. Es respira bon rotllo en l´ambient. Em deixen fullejar la llibreta de greuges. És una mena de dietari que en diuen "bêtisier" (recull de bestieses), on escriuen els moments més surrealistes. Tots ells, protagonitzats per francesos.

El turisme sempre té un ingredient ridícul

A la pràctica la majoria de turistes visiten l´oficina perquè estan totalment perduts. Aqueix estiu 2007 ha estat el cas d’una família de la zona de Lille satisfeta de... “trepitjar le Pays Catalan” i alhora amoïnada perquè “no trobem l’apartament que hem llogat al barri perpinyanenc de Lloret”. Molts són els angoixats que perden els nervis cercant el Port de Perpinyà: “per aquí hi ha un port importantíssim, veritat?”. O pares de família que demanen informació per anar a Andorra: “Dues hores i mitja per arribar-hi? Clar, i Espanya quedarà més lluny encara, oi?”. Hi ha malentesos, tipus “L’estació d’Elna és a Perpinyà?"… Òbviament no falten els curiosos que demanen qualsevol informació relacionada amb Dalí... “L´estació de trens de Perpinyà la va pintar ell? (...) El centre del món no és pas l’estació de Perpinyà, oi què no?... Ja dèiem que no era pas possible".

Els més intrèpids continuen sent els parisencs

Són els aventurers de look “Indiana Jones” vestits a Décathlon. Els més surrealistes del juliol 2007 van anar a l’oficina per saber com podien fer una travessia en caiac fins al Canigó, per baixar després en vaixell fins a Cotlliure ! També, una minoria d’intrèpids demana consells fàcils per pujar fins a la mateixa pica del Canigó amb el seu propi 4X4. Memorable és el record que guarden els professionals del turisme d´una parella que va adreçar-se a l’oficina perquè volia fer un creuer per la Bassa, que raja pel centre de Perpinyà. De fet no manquen les demandes per estalviar les cames: “Esteu segurs que el Tren Groc no puja al Canigó?”. Encuriosit, un nostàlgic de l’esquí en temps de platja va atrevir-se a preguntar: “Es pot esquiar al Coll del Portús?”, especificant “Em refereixo a l’hivern, és clar!”.

L'Oficina de Turisme és un centre d'assistència social

A l´agost mai no falten els que confonen una oficina de turisme amb... una comissaria, un banc, l´oficina d´objectes perduts, La Poste-Correus, un estanc o una agència immobiliària. En el record està la dona que va entrar perquè... “Vull comprar-me una casa al Marroc. Ara és el moment. Em pot aconsellar?”. Per associació de conceptes ho confonen més amb una agència de viatges o una llibreria especialitzada en viatges exòtics. Un exemple: “Bon dia, vull un plànol de la ciutat de Beijing” “De Pequín, diu?” “No, de Beijing” ! Aqueixos testimoniatges reals tenen algun toc desesperant, doncs m´en vaig a Argelès i soparé en un lloc que m´han recomanat. Ben mirat, qui no ha estat mai un homo turisticus perdut o trobat en alguna part del planeta?

Ingrid Obiol | 11.08.07