A Ceret o enjondre, la deriva de les "bodegas"
Simpàtica i festiva, la "bodega", nascuda com l'aventura de l'aeropostal a l'estil Mermoz i Saint-Exupéry, rima amb fira. Però de seguit ha pres un ritme d'Airbus A380. Amb un màxim de querosè. És doncs realment simpàtica, la bodega?

A Ceret, fins a 6000 litres de cervesa per a cada bodega

s un temps que els de 20 anys no poden conèixer. El 1987, una colla d'amics aficionados, fectes al "toro bravo", a la recerca d'un ideal "torista", i cansats de les curses de braus formatades, posen la mà a la butxaca per organitzar la primera correguda de braus de l'Associació Dels Aficionados Ceretans (ADAC) a Ceret. El batlle, Henri Sicre, es fa manllevar el tractor i el seu remolc, transformat en bodega itinerant i festiva : una aposta, com el primer avió que ha travessat la Màniga. Tota la ciutat, fins i tot els amos de cafè, s'entusiasma. El 1988, les bodegas de les associacions esportives prenen llur plaça pel grandissim plaer de la Vila que s'estalvia subvencions. Els professionals els accepten amb plaer ja que animen la ciutat, i també perquè el pastís és gros en aquell temps de les cireres.

De l'anarquia a la reglamentació

El cel és lliure i noves companyies, perdó, bodegas, apareixen en el mercat : "Bodega dels amics de", "dels Catalans per això", "contra allò", "de defensa de la iuca" o "de la crema catalana". Els cafeters i restauradors han de preservar llur coeficient, llavors la canya de cervesa passa a 10 francs, la sub-paella i les gambes congelades d'origen desconegut es conviden a la fira. És hora de regular el tràfic, no pas per part professionals, procediment legítim, ans per les mateixes bodegas, segons una selecció simple : "Ets de Ceret" ?. És la preferència municipal. Amb aquest filtratge fet, les companyies nacionals -perdó, les bodegas- cereto-ceretanes, continuen de prosperar i esdevenen a cops empreses d'espectacle que emprem benèvols, sense càrregues, i una part de les compres no-declarada. Els cafeters professionals, després d'haver abaixat els preus i per tant els marges per seguir el moviment, transformen radicalment llur eina de treball per a dos dies en plena temporada : compren material, contracten extres, per mor de, al cap i a la fi, pagar les càrregues engendrades per totes aqueixes despeses suplementàries... I continuem.

48.000 € en tan sols un cap de setmana

Des del 1995, el temps dels rècords s'imposa, com en l'aeronàutica : sempre més amunt, sempre més gros. 200 barrils de cervesa en un cap de setmana, durant més de 10 anys... I l'orgull d'aquest jove grandàs, borratxo, damunt d'un taulell, que s'agafa al 200è barril de 30 litres, buit, davant una multitud en deliri, i que eructa "200 barrils, el rècord"! Càlcul : 30 litres (sia 120 mitjanes de 25 cl) multiplicat per 200 barrils, això dóna 24.000 canyes ! Amb l'actual progressió del reconeixement de l'alcoholisme com a malaltia, la prevenció i els controls a cada giratori, aquest rècord sona a epidèmia. Però sobretot, 24.000 mitjanes a dos euros, dóna en tot 48.000 € ! Una xifra que fa empal·lidir un professional. Es pot ponderar aquesta xifra recordant-se que la gent xima bastant durant les fires, ara sense oblidar que les bodegas no venen pas només cervesa...

El temps de les grans companyies

Una bona meitat de les "companyies de bodegas" continuen encara a engreixar-se el 2007, altres han desaparegut. Algunes de les supervivents es diversifiquen, surten compilacions de música de fira, fabriquen marxandatge que empeny al consum, venen gots reciclables. Estratègia de la nostra època, redimeixen llur consciència distribuint alguns dons a bones obres, organitzant espectacles gratuïts fora de la temporada d'estiu. Ara, com en l'afer Airbus-EADS, que simbolitza l'evolució de l'aeronàutica moderna, les noves bodegas són empreses que s'han enlairat, llurs caixes són ben plenes, però els professionals i els seus assalariats resten en terra. Pel que fa al tractor de l'alcalde, acaba de viure el seu darrer any de bodega ja que els que la portaven, somiatruites que no han ni guanyat ni perdut diners, han decidit de plegar. És la fi del simpàtic, del festiu, de l'espontani.

Pierre Cabratosa | 28.07.07