| |

El sol, aquesta medecina que esdevé metzina
L'helioteràpia va forta,
aquesta medicina amb la qual el sol guareix tot millorant el parèixer.
Ara bé si hom bronza en massa, és forçosament
una carriclonada. Teniu una alternativa?
 |
estiu a França. Els turistes del
juliol i els de l’agost, amb aqueixos noms estúpids
inventats per la premsa francesa "Juilletistes et Aoûtiens",
compleixen el ritual de la fugida de les regions septentrionals,
sinònims de treball, rutina o temps desagradable. Entusiastes,
arriben a les costes suposades assolellades del Sud. Per l'any 2007,
l'INSEE Llenguadoc-Rosselló preveu una lleu baixada de la
freqüentació turística, però no de què
desertificar les platges de Canet o del Barcarès. D’ençà
de diverses setmanes, a l'aguait del menor signe encoratjador dels
presentadors de meteorologia, els turistes esperen llur preciosa
quinzena de dies que talla el seu ritme de treball, no importen
els consells de Bison Futé que descriu trivialment l'inevitable.
Aquest estiu encara, una onada migratòria de massa provocarà
embussos, és mecànic. Res de nou sota el sol velat.
Sea, stress and sun
Les vacances de bo, fantasiades, genials, arreu poden fer-se malson
: qüestió de punt de vista. Les carreteres hexagonals
obstruïdes en una lògica molt meteorològica
no serien més que un passatge obligatori, el preu a pagar
per tenir accés a la tranquil·litat, si l'arribada
no reservés sorpreses. Car la nerviositat i l'agressivitat
no s'abandonen pas al peatge, i les botzinades intempestives manifesten
les ganes d’estar a la platja, de pressa. Els comportaments
de la resta de l'any no desapareixen en període de descans,
el "para-xocs contra para-xocs" és la transposició
dels estils de vida del Nord, al Sud, amb els mateixos automobilistes,
incapaços de separar-se d'un quotidià estressant.
Sí, però mit aquí, les vacances "són
sagrades", sobretot en país laic, i ai del qui voldria
pertorbar-les. La canícula o el temporal inacceptables,
justament és sorprenent que una llei no s’hagi votat
contra les intempèries o els veïns de bungalou sorollosos.
Els plaers de la platja, què són exactament ?
Prenguem el temps d'instal·lar la nostra tovallola en una
d'aquestes platges i observem una mica què passa. Si hom
s'esperés a trobar un canvi de país en aquestes
costes situades a 500 o 1000 quilòmetres de casa, és
hora de fer mitja volta : els comportaments urbans, massa coneguts,
són en còpia conforme... la sorra i els ventres
en l'aire a més! Qui mai no ha estat confrontat a l'actitud
que destarotadora d'aquest individu que ve a posar el pareo a
qulaques centímetres del vostre, quan són les 9
h del matí i la platja és buida ? Qui mai no ha
rebut un baló al clatell o la sorra als ulls, projectada
per una xancleta molt atreta per la vostra tovallola ? I no parli
dels nins que corren i xisclen al voltant vostre, del cara a cara
amb les parts íntimes de totals desconeguts o encara d'aquestes
persones que, com pel carrer, vénen a furtar-vos cigarrets.
Aquests comportaments us espanten ? Plegueu el biquini i fugiu.
Bronzar a qualsevol preu!
El color de la pell és un marcador social i l'impacte del
sol sobre els Occidentals blancs no té comparació
amb el color naturalment moreno, és a dir bronzada també
a l'hivern, dels Orientals. El prestigi no és el mateix
quan alguns somien d’esdevenir bronzats i altres somien
de fer-se blancs. Llavors, el Blanc anuncia un color colrat al
retorn, no importa el perill! La cobla de la pell lletosa que
muda a l'escarlata és coneguda, però perfectament
represa cada estiu, com una vella cançó que cal
cantussejar... o més aviat a cuitar-se a escampar una crema
alleujadora. La cerca irreprimible de colors, massivament apareguda
després dels anys 1960, és una punt de referència
major del nostre temps. Si bé al preu d'una l'exposició
extrema, de les que provoquen en el millor dels casos insolacions,
en el pitjor cremades cancerígenes... Ens en fotem, és
ara que sem bonics, a risc de morir més ràpid tot
restant incultes.
 |
Anna Castellet
| 14.07.07 |
|