Els giratoris són polititzats?
El giratori, nou indici de tendència política? Vaig a investigar. Heus aquí un bon road movie a la Las Vegas parano, de la muntanya fins a mar.

Argelers-platja, juny 2007

e per manera de reforçar la dificultat, doncs vaig a un indret enterbolit políticament, que ha votat la dreta a la presidencial del 2007, després pel seu batlle-dissident PS a les legislatives. És la vila dels germans Lièvremont pel rugbi, on el giratori és rei. Sóc de "Los Argelès", com es denominava, per a una incitació en a anar a la discoteca i al casino, la vila d’Argelers de la Marenda platja, a la costa catalana, en el decenni 1990. Res a veure amb Los Ángeles. Aquí, encara en el primer edil, es practica l’ "r", se’l fa rotllar, fins i tot si no se sap per a qui. Prenc la carretera de la platja del Nord cap al Sud, a l'ombra dels plàtans... Perdó. Ni ombra ni plàtans, circuli. Una rotonda, a la dreta encara, a la dreta, i tot recte. Ah ! Una xicana ! Si la rotonda alentidora de seguretat és de dreta, la xicana esportiva lúdica i fina és d'esquerra. Aquí, a Argelers, les alternen. És bastant torbador. És molt més clar a alguns quilòmetres d'aquí, a Perpinyà-Canet-platja. Allà, són quadrats, voten Arlette Franco a dreta! I hi ha molt més giratoris que xicanes. Una rotonda, una xicana, a la meua esquerra, el mar, però no la veig darrere els immobles, no senti els seus efluvis iodats, pel cap alt les olors de fregit. Al meu coneixement, Argelers és la sola vila de la costa catalana que gira l'esquena al mar... potser és un indici ?

Seqüència esgarrifances

Un bufet lliure xinès i els seus nems a voluntat, després una xicana, i arribi al " giratori d'arribada " cor de la vila. Entreveig el mar, en pressenti la flaire entretallada de musclos-patates fregides i de pollastres a l'ast. Fa calor i tinc mal de panxa. Eviti pedestres bigarrats, creui treballadors temporers (Riri, Fifi, Momo) bons d’identificar ja que damunt de llurs patinets elèctrics, amb el somriure superior d'aquell que penca dos mesos, i que passa l'hivern a la calor, en un país pobre de preferència. És torbador i me demani com un municipi, que treu l'essencial d'aquests ingressos de dos mesos de temporada estival, pot aprofitar una clientela popular, potser d'esquerra ? Tinc calor, sui, el meu motor escalfa, encara em do la panxa. Un giratori, burp, una xicana, burp, i arribi a "little Saint-cyp bon profit". A ran del port, els vaixells es gronxen, el meu cotxe també. Una rotonda, una xicana, no me senti gens bé ! Me maregi en terra, m’arresti en catàstrofe i dipositi una gitarada al Racó, sens dubte en homenatge als nostres espais
perduts.

Seqüència "Coratge, fugim !"

La salvació és en la fugida i la meua salut també. Pugi al meu Vallespir natal, allà on les rotondes es rarifiquen, n’hi ha per creure que aquestes cruïlles circulars no tenen utilitat a les regions que perpetuen una autenticitat. N'hi ha tan solament un a l'entrada, l'altre a la sortida. Sant Joan, Ceret, Els Banys d’Arles... Els llogarets se succeeixen, estic millor, l'ombra dels plàtans em refresca, quan, tot d'una, a deu quilòmetres de la Fou, les més estretes del món, la travessada del poble dels Banys d’Arles em submergeix en la terror. El salari de la por ! Creuar-hi un camió és una proesa, Rémy Julienne n'hauria fet salt d’aigua per a Belmondo ! (NDT actor de films d’acció francesos) Un darrer giratori, una xicana. Uf, salvat !

Seqüència revelació

Sobtadament, tot s'aclareix, veig la llum, ho comprenc tot. Els batlles d'aquests dos municipis se deuen haver trobar en un projecte de circulació, i no crec que la rotonda i les direccions úniques en siguin només els indicis. El que és segur, és que aquesta aliança que n'ha fet riure molts a dreta, n'ha tornat més d'un malalt a esquerra, àdhuc jo, era una via sense sortida. I que a força de girar a dreta, s'acaba perdent l’esquerra... Apa, pilota al centre.

Pere Cabratosa | 30.06.07