Les palmeres són de dreta?
D’ençà que he llegit el llibre de Josiane Ubaud m'interrogui... Les disposicions paisatgistes de les nostres ciutats descobreixen el jo polític dels seus elegits? Amb les palmeres, passem del riure al plorar.

Christian Bourquin, president del Consell General català

osiane Ubaud és etnobotanista, recorre el país d'oc a la recerca de la relació fosca entre plantes i homes. Per a ella, els arbres mai no han estat plantats per casualitat : raons econòmiques, sociològiques o de plaer, són els marcadors del que sem. En una obra apassionant titulada "Dels arbres i dels homes", pareguda el 1997, dibuixa el quadre de llur concordança. Successivament vectors de convivència, proveïdors d'ombres, marcadors socials o símbols republicans, els arbres ens parlen dels homes. Però ateny també una sociologia despietada de l'arbre quan ens parla de la palmera "enganxa-turistes que fa del nostre Llenguadoc un tòpic sud de pacotilla, digna de les Bahames". De fet, l'arbre rei de les nostres avingudes hollywoodianes, a Catalunya del Nord, era al segle XIX el símbol evident de l'arrogància burgesa al Llenguadoc, com al Rosselló. Que les palmeres ens parlarien de política?

Perpinyà la catalana, clarament a dreta…

El seu miler de palmeres municipals ens recorda a quin punt predominis burgesos i municipals s’han succeït en una estratègia dretana i constant per fer-ne "la ciutat de la palmera a França". Però què ha passat en altres llocs ? Banyuls hi havia escapat. En aquesta vila de vinyataires i de mariners, qualques arbres plantats d'aquí d'allà marcaven els límits de la burgesia local. Però un front de mar deendència niçarda marcaria el passatge en el seu temps de Jean Rède, el sulfurós batlle RPR ? Portvendres resisteix bé. Algunes plantacions al llarg dels molls ens recorden que l'antic batlle, Jean Vila, era un amic personal de Jacques Chirac i del promotor Jean-Claude Méry. Avui, la vila és d’esquerres. Per a Cotlliure és més difícil. Fins fa molt poc les palmeres eren poc presents, contra l'opinió de l'arquitecte dels edificis de França, Alain Vernet, que volia imposar-los en la remodelació de la plaça Caloni, a començament dels 90. Però d’ençà de no gaire, apareixen. Cotlliure rellisca a dreta ? Els darrers resultats electorals tendeixen a demostrar-ho.

La tramuntana és d’esquerra ?

Per a Argelers de la Marenda és més fàcil, els guratoris nous no en tenen, i, malgrat una passejada de palmeres torbadora endegada cap a la masia Larrieu, sembla que Argelers sigui sempre d’esquerra. El senador PS Jean-Luc Mélenchon, de visita a la vila l'abril de 2007, no em desmentirà. Per Sant Cebrià, com hi ha món, les palmeres creixen com bolets sota la fèrula d'una municipalitat UMPista que assumeix. Semblant per a Canet delRosselló, que resta a dreta fins a la darrera de les seues palmeres californianes. És veritat que Califòrnia és un estat federal americà dirigit pel senador Republicà Arnold Schwarzenegger. Tanmateix, a cops treuen mal a sobreviure, les palmeres Californianes de Canet! Com a Sant Cebrià o a Perpinyà, s'han de demanar si la tramuntana no seria d’esquerra, ella que les maltracta fins que morin.

La separació dreta-esquerra no hi sobreviurà pas…

Però dreta i esquerra a la francesa tenen en comú un desconeixement gairebé prop total de la mundialització neoliberal i dels seus virus paràsits. L'error té per a nom Paysandisia Archon, bonica papallona vinguda sense papers d'Amèrica del Sud amb com a sol objectiu conegut : matar les palmeres. Tal un clandestí acusat de destrossar els comptes de la seguretat social, embogeix els nostres responsables municipals i redueix els pressuposts en inútils estratègies de retorn a les fronteres. L'oposició se n'inquieta, el risc de fer-se acusar de complaença planeja sobre les assemblees municipals. Cal fer republicana la lluita contra aquesta immigració clandestina i fer de la palmera un símbol d'esquerra ? L'accés a un privilegi fins llavors reservat a la burgesia ? Alguns exigeixen el tancament de les fronteres, d'altres compromisos d'aliances. Les palmeres no han acabat de parlar-nos de política...

Jonathan Prescot | 30.06.07