| |

La televisió és una arma territorial?
Del blanc i negre a la pantalla
planera la televisió sempre traspua el funcionament dels
estats. Així, mentre la TV local francesa continua sent
parisenca, l’estat espanyol permet molta llibertat. Sempre
passa el mateix.
 |
a TV és el mitjà de comunicació
social per excel·lència ja que gairebé tothom
se la mira. Amb ella sovint ens interessa més el què
passa a Bagdag o a Washington que no pas el què passa a
la cantonada de casa nostra… El 1975 va néixer a
l’hexàgon la televisió de proximitat dels
alsacians, bretons i catalans, France Régions 3 (FR3),
repartida en 22 centres regionals mentre a les Hispànies
post-franquistes, a partir del 1976, Televisió Espanyola
(TVE) no tenia mitjans tècnics per crear un canal de proximitat
ni tampoc el respecte necessari per abordar les inquietuts descentralitzadores
del nou model d’estat, fonamentat en les autonomies. Al
cap i a la fi, quan un estat es decentralitza tots els poders
resulten una miqueta més propers, incloent-hi el quart
poder, el mediàtic. Així cada regió autònoma
es va fer càrrec d’oferir una televisió més
propera que potenciés les arrels de cada territori. Televisió
de Catalunya (TV3), inaugurada el 1983, ha crescut donant cos
als elements identitaris de Catalunya, creant empatia amb el públic
fins un nivell que no podia ni pot abarcar cap televisió
estatal.
Espanya perfecciona la proximitat i
França l’amenaça
En aquests 25 anys, TV3, també coneguda
com “la teva” ha posat ènfasi en aquells continguts
que defineixen una televisió participativa, generant un
procès d’interacció estret i dinàmic
amb la societat. S’ha ajustat i readaptat en tot moment
als interessos culturals, econòmics i psicològics
dels televidents, accedint sense complexos a una dimensió
internacional tot apostant per l’ús integral de la
llengua catalana com a vehicle de comunicació audiovisual.
El 1989 va néixer el Canal 33, el segon canal català,
més cultural, i el 2004 es va estrenar el Canal 3/24, un
CNN de país. Sempre atenta a les noves realitats, Televisió
de Catalunya inicia aquest mes de juny 2007 la subtitulació
de programes en àrab i castellà, ja que ja que els
ciutadans magribins i els llatinoamericans són les comunitats
estrangeres més nombroses a Catalunya Sud… Tot plegat
és possible a través de la televisió digital
terrestre (TDT). En aquesta cronologia ho hi pot faltar, el 1992
a França, la mutació de FR3 en France 3, arraconant
el concepte "regional", fins la proposta de supressió
de l’edició local "Pays Catalan" a Catalunya
nord, rebutjada per la plantilla perpinyanenca el maig 2007…
La TDT és el fracàs d’una
revolució local
La TDT, que millora la imatge i el so, és
realitat a França des del març 2005. Però
més enllà d’aquesta operació de cirurgia
estètica, algun dia oferirà reals canals locals,
amb mitjans dignes, que no facin pensar a províncies ?
En podem dubtar ja que entre els divuit canals disponibles, a
més de TF1, France 2, France 3, France 4, trobem BFM, NT1
o Direct 8, uns canals nous amb programes clonats dels canals
que ja coneixem, de vegades amb els mateixos personatges. Tot
plegat sembla un pastís televisual repartit entre una mateixa
familia parisenca. Per cert, el juny 2005 els senadors francesos,
amoïnats pel retard dels canals locals a França, van
fer públic un estudi amb un títol surrealista per
als altres europeus : "Què és una televisió
local?"…
Es pot decentralitzar sense París
?
El 21 de maig 2007 el Grup NRJ va obrir un
nou canal de T.V. local a Montpeller, anomenat 7L TV. Aquesta
cadena neixia amb la vocació de lliurar de franc tota la
informació de proximitat… amb el to i la distanciació
de París ! El mateix grup, que no s’atura, anunciava
el 7 de juny que preveu crear "La Télé De Tous
Les Franciliens", reagrupant set canals de la regió
parisenca en un sol, a partir del 2008. Aquesta mateix declara
la seua voluntat de fer sorgir una identitat regional que manca
a construir a l’Illa de França ! Fins quan aquesta
incapacitat històrica per gestionar local o regionalment
qualsevol iniciativa o alternativa mediàtica? Fins quan
la fuita de cervells?
 |
Ingrid Obiol |
16.06.07 |
|