| |
Per formar els joves, el Batxillerat M, com "Misèria"!
Els diplomes francesos són
inadaptats al mercat del treball ? Un Batxillerat en fase amb
el nostre temps podria revolucionar la formació. Que és
veritablement un deliri ?
| |
| Aquesta
imatge és un muntatge |
orientació escolar sovint és
un recorregut arriscat del qual alguns no surten pas bons i estalvis.
El fenomen creix a França, on el catàleg de les formacions,
congelat d’ençà de massa temps, correspon a
les necessitats dels anys 1980. Però la darreríssima
formació arriba per la reentrada del 2007 a tots els liceus.
Els indiferents del sistema i altres escalfabancs ja solten un breu
sospir "Un més... ". Però no, aquesta és
vertaderament altra cosa, és sobre mesura, és el resultat
de diversos anys d'investigació i de treball sobre el terreny.
Car el que fa l'eficàcia d'un diploma, és la seua
capacitat per permetre als que l’obtenen d’inserir-se
en el món cruel del treball. I precisament aquesta és
la primera qualitat d’aquesta darrera formació de la
gran família dels batxillerats professional, el properament
ineludible Batxillerat Brocanta.
Per fi un Batxillerat obert a la vida
real
Allò de "Batxillerat M" no
queda pas gaire seriós però n'hi ha prou amb consultar
les assignatures incloses en aqueixos estudis universitaris postmoderns
per mesurar-ne la qualitat i la precisió : matemàtiques
financeres, francès del carrer, llengües vivents del
Nord d'Europa, història de l'art contemporani, geografia
local, gestió de la relació al client, negociació
comercial, màrqueting, gestió d'un punt de venda,
psicologia aplicada, gestió de les reclamacions i dels
conflictes. Un programa pletòric amb accents pronunciats.
Un ventall immens de coneixements a assimilar per mor d’afrontar
les situacions més extremes. Un entrenament digne d'un
esportista d'alt nivell destinat als qui tindran el privilegi
d’obtenir aquest diploma. Ja que les places són cares
i poc nombroses. Les possibilitats de pràctiques no són
gaire nombroses i tota proposició no és bona a prendre,
cal « tenir sort » per tal d’ésser segur
de reeixir l'examen. Prou hi ha moltes beques de pràctiques
a internet, algunes ofertes anunciades d’ací d’allà
en un giratori o sota un pont. Ara, tot sovint cal arreglar-se-les
sol i fer força camí per trobar la perla rara.
Un nou ofici : comercial del pobre
Durant els dos anys d'aquest batxillerat professional
tan especialitzat, sobre el terreny els estudiants aprendran molts
mètodes i tècniques inèdites per a esdevenir...
esdevenir què ben mirat ? Venedors en brocantes ? Comercials
de la precarietat ? Vostè dirà. En qualsevol cas,
hauran de saber vendre l'invendible : de la pinta per gos al pot
de llet, tota mena d'objectes que a vegades han conviscut amb
la nostra infantesa i que els nostres grans conservaven per llur
utilitat. Hauran d'afrontar les hordes de "cuques de llum"
que apareixen des que paren llur brec, vinguts a escrutar l'hipotètic
botí. Endurits al càsting, també sabran trobar
l'impostor, el que creia que el joc consistia a pagar la seva
plaça i a estendre a barreja damunt una baca de plàstic
de Gifi (NDT gran botiga) els pocs penjolls aplegats durant l'última
gran neteja de la llar. El classificaran persona non grata, el
posaran en llista negra.
Els diners sols compten
Cat si certs diccionaris diuen encara a propòsit
de les brocantes que constitueixen uns «ingressos secundaris
no menyspreables per als jubilats i els RMIstes», han esdevingut
sobretot un negoci lucratiu i atractiu, i la França, fins
i tot la del Sud, se'n fa una especialitat. Desconegut fa 20 anys,
el negoci del ran de terra s'amplia el 2007 en un bon terç
dels pobles de Catalunya del Nord, on sols existia el mercat dels
encants a la riba de la Tet de Perpinyà. Negoci per als
organitzadors, però encara més per a aquest nombre
creixent de venedors del diumenge que són la vergonya dels
antiquaris i que fan de la misèria un fons de comerç
pudent. Si les nostres golfes o els nostres garatges vessen de
records i d'objectes la utilitat dels quals només té
de sentit quan són a les nostres mans, prestem-los, donem-los.
Però no reservem al nostre patrimoni íntim una fi
abjecta. M’agrada força el meu vell espremedor de
patates.
 |
Sengué Wangpo
| 19.05.07 |
|
