Vuida-graners, entre la misèria i el passat
El passat, simple, és a la font dels desembalatges del diumenge a la plaça pública... Però la tendència hi és : la societat es despulla quan els mobles d'antiguitats van al costat dels vestits per a pobres.

Sureda, El Rosselló, maig 2007

e fet, és un mercat, llavors caminem, ens parem, ens s'ajupim i ens aixequem amb un objecte a la mà : un DVD, una làmpada o un dibuix. "Quant és?." Regategem, puix que és un mercat. És vell com el món i tanmateix nou a la Catalunya del Nord com sota influència el gran saldo de Lilla... és una brocanta, amb aquests objectes que passen de mans a mans, aquestes històries que es compren i es venen, i sobretot un embús monstruós abans d'aparcar. Un poble esdevingut pedestre per la jornada, envaït per cercadors. Com la missa, sovint aquests aplecs entre la gent i les coses es fan el diumenge. Una comunió en el passat. És una nostàlgia que es ve a cercar amb venedors que tot sovint s'assemblen al que venen... Ara, no pas sempre.

Del Prêt-à-porter humanitari al desembalatge càndid

Una brocanta, tot primer, són els mercaders del temple : els antiquaris. No tenen golfes ans una botiga. Llur parada fa de bon veure : antigalles en ordre perfecte. Cap desordre feliç en el quals hom es diverteix a escorcollar. Tot és alineat i el coure lluu, com paradoxalment nou. Les seues brocantes personals comencen amb la làmpada elèctrica abans de l'arribada dels curiosos. Saquegen a baix preu els records del poble, una roda de carreta, un arnès, un vell moble al fons d'un garatge. Després, venen car en llur parada. Però els seus rars clients són rics i seriosos. Després, hi ha els col·leccionistes, més nombrosos: autos en miniatura, targetes postals i peces de moneda. Tenen altres clients, els enamorats, fetitxistes que omplen, ells, vertaderament llurs golfes, fins que ho torni a vendre tot l'hereu. Els llibreters amb un vella edició il·lustrada amb del Quixot o un 33 rpm dels Rolling Stones. Vénen els vendedors de roba vella les camises increïbles i els abrics passats de moda dels quals vesteixen els pobres. Pitjor, les sabates usades, ja portades. Les ingènues, que creuen encara en l'esperit original de l’intitulat, són la gent del poble que ha buidat les golfes per estendre-les, gairebé obscenes, davant llur porta. Desembalen llur vida al carrer, sense saber el valor del que proposen.

La regressió a l’abast de tothom

Sovint hom hi va sense saber el que hi portarà, amb el cap buit hom va a les brocantes per somiar en coses inútils, trobar una història comuna, un ahir compartit. "És la mateixa capsa de música que la de la iaia, toca el Molí dels Amors". Aleshores, tot es para, el temps ben segur, però també els records que tenen de sobte un gust d'eternitat. No, res no mor, encara es fa comerç del vell tricicle del qual un dia algú deu haver caigut i tu, tenies el mateix. Llavors te’l tornes a apropiar. També són això lers brocantes : una infantesa trobada, és per això que s'hi somriu molt. I després, hi ha els acostumats que diumenge rere diumenge fan llur mercat de somnis. Hom es reconeix i s'ensenya el que s'ha trobat, un llibre rar o un portaclaus.

El present i el futur a les escombraries!

Els buida-graners tenen un escriny : el poble. Pedres velles descobertes en carrers on mai no hauríem pas ficat els peus, murs que conten històries oblidades en culs-de-sac amb passat feixuc. És la vida del país amb els seus objectes als seus peus, en una cançó d'abans que condemna el present : gens de modernitat, interdicció de creadors, artesans, pintors, que tanmateix sovint treballen en llurs golfes. Són objectes morts que s'estenen sota els nostres passos. És aquest reconfort estrany de l'immutable que anem a cercar, com si pogués existir. Prou que la vida passa, i són les seues restes que es venen i es compren, perquè el comerç, és la vida. Una olor de patates fregides hi és per tal de confirmar, una incongruent camioneta perfuma el carrer amb una olor d'ocasió. Finalment, després de l'aventura, hom se demana quan se’n va on diantre he pogut aparcar el cotxe.

Francesc Cayrol | 19.05.07