Buida-graners, les nostres vides a la voravia
Els encants de carrer són una transacció d’ànimes ja que els objectes en tenen una... Però per què venem les ànimes, i a qui ? Què esdevenen aquests objectes repudiats, què buidem realment en fer net les nostres golfes?

Buida_graners a Cànoes, maig 2007

adar en un buida-graners és a l’encop trist i divertit puix que tots aquests objectes privats d'amor, trets de grolfes-purgatoris i reduïts a una improbable valor d'ús residual, fan un paper d’espectacle sociològic tragicòmic. Portadors de les marques del temps, donen contingut al misteriós concepte d'obsolescència contant la seua pròpia història. "Surten de l’ús", ens diuen els diccionaris. Però en què entren? Aquesta olla de pressió amb tapadora ratllada xiularà de nou per 5 euros a casa d’aquesta àvia que treu mal a pagar la factura del gas ? Aquest vell torrapà que ha cremat els dits de tota la família, desposseït per un nouvingut que fa saltar enlaire quatre torrades d'un cop, que tornarà a ésser emprat pels 2 euros d’aquesta jove parella de RMIstes ? (NDT els qui cobren la renda mínima d’inserció). I aquesta nina de cara de porcellana, amb una sola cama sota el seu vestit de punta color rosa descolorida, dormirà aquest vespre per 50 cèntims amb aquesta minyoneta d’ulls lluents que estira la màniga de la seua mama ? Cada objecte d'aquesta multitud té el seu propi discurs en una inversemblant cacofonia.

Una parada caritativa a les nostres portes

L’electrodomèstic menut té un lloc ampli en el que és, per a ells, el mercat de l'ocasió amb preus sacrificats. Una vertadera competència a Emmaüs (NDT "Emmaús" - Moviment de solidaritat envers els més pobres creat pel famós abat Pierre) com als Socors Popular i Catòlic. Un veritable acord s'estableix entre certs compradors que asseguren la seua pròpia supervivència mantenint la supervivència de l'objecte. La modicitat dels preus els permet de consumir en les mateixes gammes de productes que les persones benestants, però al més baix nivell. Així s’entreté la il·lusió, per als que ranegen l'exclusió, de continuar a participar al banquet de l'hiperconsum.

Un magatzem tranquil·litzant pels burgesos bohemis

Altres visitants més adinerats fan una altra ullada en aquests mateixos objectes, per més prosaics que siguin. Són els famosos burgesos bohemis que s'interessen essencialment pel disseny d'aquests objectes, els més antics o els més insòlits sent sovint desviats de llur ús, com ho indiquen les revistes de paper setinat de què són les dianes. Disputen als professionals de la compra i venda d'objectes vells el plaer de posar el nom d'un dissenyador cèlebre en un adorn de despatx desaparionat i d'apropiar-se'l per pocs diners, després de regatejar hipòcritament. En acabat vindrà el plaer de contar l'anècdota a amics durant una barbacoa a la casa de pagès on exposaran el trofeu. És així com els burgesos bohemis omplen la seua funció històrica de reciclatge del passat.

Una galeria d'art popular, entre el femeràs i el museu

Els productes culturals ocupen una àmplia plaça. No parlaré pas de les inevitables caixes de llibres de butxaca ni de les enciclopèdies caduques adquirides al llindar da casa nostra cedint als atacs d'un venedor hàbil... No, sóc molt sensible als adorns de xemeneies. De bronze o de guix, aqueixos gossos, aqueixos lleons o aqueixes àguiles han presidit a quants repeixos de família al menjador obert per l'ocasió ? Aquests referents familiars recuperats a la defunció de la besàvia perdran aquesta memòria amb la darrera mirada de la besnéta que els embolicarà en paper de diari. Però quines vides guarniran d'ara endavant ? I aquestes tapisseries acuradament emmarcades, la cerva espantada, els cavalls que galopen, la humil cabanya, aquests abominables potiners, artistes autoproclamats... Ara bé, el moment punyent és quan cal tornar a fer els paquets, amb els retrets muts adreçats pels venedors a aquests pobres incapaços de vendre's. És l'hora del judici final. S’ouen també les advocacions mudes dels culpables : "encara una vegada, paciència, hi ha un mercat diumenge pròxim a Paçà o a Forques, aviat seré prou vell, prou desfasat per entrar en un museu". És veritat que s'obren museus a pertot. Aviat, un museu del buida-graners?

Robert Marty | 19.05.07