Quan Vichy degollava el rugbi a XIII...
El rugbi a XIII, ex esport de multituds, torna de lluny. Ha sobreviscut la prohibició de Pétain, sostinguda pel vichyste Portvendrenc Jep Pascot en 1941. Avui, aquesta disciplina obrera, sociològicament d'esquerra, pren la seua revenja. Tot té un sentit...

Jep Pascot (1897-1974) enterra el rugbi a XIII el 1941

l 1933, quan el jugador català Jean Galia, d'Illa del Riberal, introduí el rugbi a XIII a l’estat francès, hi valia l'ambient anglès. Car l'escissió XV / XIII, tramada a Angleterra el 1895 va néixer del rebuig dels clubs del Sud (Londres al capdavant) de pagar les hores de calma i les despeses de desplaçament en tren als jugadors de condicions modestes. Ras i curt, hom pot dir «Els pobres juguen al XIII, els rics juguen al XV». És doncs d'un fet social que apareix una composició amb 13 jugadors, efectiva el 1906 : se suprimeix dos 3era línia, no hi ha més banda, el baló pot ser conservat després del placatge, amn un tacle cap al jugador de darrere, i l'espectacle és més viu. Aquesta era la gènesi. El 1937, la selecció francesa de rugby a XIII s'emporta la copa del món deixant amb un pam de nas Angleterra i Gal.les. Bordeu, Perpinyà, Baiona, Grenoble, Lió i París tenen el seu club. Abans de la guerra, el desenvolupament del XIII amputa la federació de XV de 44% dels seus equips, convertits al model rebel. El joc d'atac d'aquest neorugbi sedueix els terrers rurals i la premsa s'organitza en camps rivals. El diari l'Echo des Sports és per, L'Auto (avantpassat de L'Equip) és contra.
El Rugbi a XIII entra a l'infern sota el règim de Vichy pel decret del 19 de desembre de 1941 en què el mariscal Pétain indica la "dissolució de l'Associació dita Lliga Francesa de Rugbi a XIII". El lobby quinziste, dirigit pel col·laboracionista Albert Ginesty, President de la Federació
Francesa de Rugby a XV, ha percebut l'interès d'un matrimoni exclusiu del seu esport a l'exaltació de les virtuts d'un jovent de raça blanca, cara al mariscal Pétain. Amb l'ocupació com a teló defons, aquesta maquinació és sotmesa a l'autoritat del Director dels Esports del govern, el coronel català Joseph Pascot (dit Jep), de Portvendres, antic internacional quinziste i mig d'obertura de l'USAP. S'embarga un patrimoni de diverses desenes de milions de francs de l'època : 225 clubs així com dels béns immobiliaris i mobiliaris, de cops redistribuïts al XV! Espoliat i desterrat, el rugbi a XIII enceta, oficialment, una travessada del desert. En realitat, manté el seu paper popular, obrer, i rural, afermat en el diari i el medi escolar. El XV, més present a Perpinyà, que gaudeix d'una imatgeria més elegant, aprofita la desgràcia del seu company sense endur-se francament la partida, en una mena d'abús legal matisat en els fets. Només el 1991 que el terme cheap de "Joc a XIII" és abolit en benefici del "Rugbi a XII", malgrat les múltiples oposicions judiciàries engegades per la federació de XV... D'aquí a tractar els quinzistes de pétainistes i els tretzistes d'esquerranistes, ni de bon tros.

De la il·legalitat a la revenja dels Dragons Catalans

En 2006, a la barra dels cafès de Cànoes, del Barcarès, o Palau del Vidre, hom se posiciona sempre com a quinziste o tretziste, en una eterna dicotomia cultural. En terra catalana, efractària al poder central, el XIII va trobar un humus de combat, però el vernís « al dia » de l'USAP dóna al XV un llustre més lluent, més globalment correcte. Esdevenir dirigent o benèvol de XV és una distinció social més forta.

El XIII mai no ha mort, és l'esport major a Austràlia, sobreviu al Marroc i els comtats del Nord anglès, Yorkshire i Lancashire, li són fidels en un permanent reclutament proletari. A Rússia, el fremiment del rugbi a XIII succeeix a l'arraconament pel règim soviètic. A Sud-àfrica, on l'Apartheid l'ha bandejat del camp legal. Com a Vichy. Per aquí, suaument, el XIII
torna. Una associació, titulada «XIII activa», creada el 1997 a Arle (Provença), exigeix una reparació del decret « tretzicidi » de Pétain. El 2000, la ministra dels esports comunista Marie-Georges Buffet s'ha interessat pel subjecte, sense conseqüència. F'ençà de febrer de 2006,
l'entrada de l'equip Els Dracs Catalans en superleague anglesa ofereix al Rugbi a XIII francès i català una nova visibilitat, però la ressonància mediàtica francesa és encara prop de zero : els periodistes i mitjans de comunicació de massa sent concentrats a París, el futbol ocupa els primers llocs. El rugbi noble, a XV, ja els destorba molt, alimentar una esperança
immediata pels salvatges proletaris del XIII seria deliri. Aquesta és la juguesca justament. El rugbi a XIII, en cerca de crèdit(s) a França, haurà retrobat la seua lluentor d'antany i s'haurà tret el vestit de bastard així com les dones, convertides al rugby el 1998 a ran dels successos de l'USAP, s'hi interessaran en nombre. Serà el signe del renaixement.

David Senyarich | 09.06.06