|
|
| |
|
Què cal fer amb el maig 1968?
40 anys després, la revolució de 1968, que va sacsejar Praga, París, Roma o Chicago, continua com a referent francès... Ho expliquen la creixent esperança de vida dels seus actors i l'avaria d'idees d'una França, immersa en un món obert, que torna a difondre el passat? Per què el 1968, com el 1789, és ara sagrat? Si la generació Viagra té el monopoli de la joventut sense copsar més la realitat, el programari del 68, simpàtic llavors, és ara perillós per als verdaders joves, de cara a dificultats diferents ? Foto: Perpinyà, 13 de maig 1968 © Fons Ribière. David Senyarich
| |
| |
|
| |
|
|
|
| |
|
"1968 fou una intolerància
de cara a les intoleràncies"
Des de l'extrema esquerra
sixties fins l'administració francesa al món, Jean-Michel
Phéline, 61 anys i amo de la fortalesa de Salses, es fon
en les èpoques. Els fills de 68 són camaleons per
definició ?
|
Jean-Michel
Phéline, el 68 al retrovisor |
es barricades parisenques no
resumeixen pas el 1968 ja que el món fou pres de sobresalts...
Però França es recorda d'eslògans, passats
del polític al publicitari : el "Fruim sense traves" ha esdevingut "Consumim sense traves" i el "Corre de pressa camarada, el vell món és
darrere teu" s’ha mudat en "Corre de
pressa, client, les rebaixes són davant teu!".
Si les revolucions encertades són infal·liblement
pervertides, què passa per les mortes-nades, com el 68
? Nicolas Sarkozy no desitja retenir-ne més que el caos,
que, com un núvol de papallones, perpetuaria una decadència
permanent que impediria la inserció de l'hexàgon
en la mundialització. Jean-Michel Phéline, director
de la fortalesa de Salses, entre ...
[+] Nicolas Caudeville
|
|
| |
|
|
|
| |
| Quan els actors del 1968 es neguen a fer-se
vells...
Els efectes directes de Maig
del 68 han durat fins el 1983, però el pes social de la
generació 68, romàs intacte, esdevé una plaga
per als joves actuals, nascuts en un planeta obert. La desaparició
dels actors del 68 trencarà les prohibicions?
|
Cartell
del 1968 travestit © La Clau |
l 2008, els americans tenen
llurs «falcons» ja vells, els francesos tenen
llurs "aligots". Els exmaoistes i extrotskistes ocupen
l'espai intel·lectual, polític i mediàtic
francès : l'enfonsament de l'esquerra i del diari Libération
podria mantenir la il·lusió de la fi de llur regnat,
mentre que molts s’han reconvertit a la dreta i al Figaro
: llur sigla podria ser "Sóc per tot arreu".
El batlle de Perpinyà, Jean-Paul Alduy, UMP (Unió
de la Majoria Presidencial), no fou pas membre de l'OCI (organització
comunista internacional - trotskista)? Els pares eren gaullistes
o comunistes, eren llibertaris. I llurs infants, de 30 a 40 anys,
són miratges, o al millor possible se situen al marge dels
cercles d'elit i intel·lectuals, condemnats a admirar l'obra
avortada dels pares : la invenció. ...
[+] Esteve Delmas
| |
|
|
| |
|
|
 |
 
Amb internet, llibertat a Xina i difamació a Perpinyà
Internet, eina militar americana d’ençà dels 1960, es vulgaritza com l'electricitat a casa. De Perpinyà a la Xina, els responsables prenen acte del desafiament, i la democràcia esdevé indissociable de la xarxa. Entre els cicles breus de la humanitat, les Trenta Glorioses, de 1945 a 1973, de les quals vam heretar de l'automòbil, de la televisió, de la rentadora i de la gelera. El cicle ... [+] Hervé Suard 
|
| |
|
